Un matí amb el senyor Reglà
Els reis han portat a la meua major “Comprendre el món” de Joan Reglà, un llibre que va significar molt per a mi i que ara Publicacions de la Universitat de València ha tingut la magnífica idea de reeditar-lo. I no ho he pogut evitar: me l’he tornat a mirar. M’he assegut al sofà amb un cafè mentre a fora plovia una miqueta i he deixat que passaren les hores girant fulls i assaborint aquella prosa i sobretot aquella manera de mirar el món que tant em va entusiasmar quan era jovenet.
El nou volum (encara guarde la vella edició plena d’apunts, com un tresor) el prologa ara una introducció perfecta del professor Ernest Belenguer, que situa el text en el moment i en el lloc -també des de la perspectiva personal i això m’ha fet pensar que l’impacte del professor Reglà el vivíem de forma molt epidèrmica molta més gent del que sembla.
És evident que un llibre d’història escrit a la meitat del segle XX avui no es pot llegir sense tenir en compte els canvis enormes que hem viscut. Però és que, més enllà de la literalitat del text, aquest llibre és sobretot una lliçó de com acostar-se al món per a interpretar-lo. No només metodològica sinó també passional, humana. És una gran lliçó sobre el métier d’historiador (i de periodista!, en definitiva de narrador del que passa) que cal escoltar més enllà de les anècdotes caducades.
En aquells anys foscos i bruts l’aparició d’una ment tan neta i clara com la de Reglà va ser un tro, un llampec brutal. Si voleu alguns diran que no va ser un gran creador. Ho discutiria perquè els seus treballs sobre el bandolerisme o els moriscos ho desmenteixen, però puc entendre que es diga que sobretot va ser un enorme, immens i impagable, divulgador. A les aules i fora. Joan Reglà va ser un home que va obrir la porta del país als vents de la nova història europea. De la seua mà molts vam descobrir la colla dels Annales, les maneres de fer d’aquells francesos que oblidaven les llistes de reis i les pesades biografies per a entendre que en el càlcul dels preus o la forma que es tallava el forment hi havia el batec de la realitat passada.
(Això de la forma de tallar el forment ho explique perquè poques vegades en ma vida he quedat més estupefacte que llegint un llibret, crec que de Bloch, que estudiava com d’alt o llarg tallaven els camperols el forment a partir de quadres i dibuixos de l’època i deduïa d’això com era la societat del moment…)
Aquesta manera de veure amb ulls àvids tot el que t’envolta, aquesta passió de Febvre, de Bloch, de Braudel, de Labrousse i de tots els altres Joan Reglà la va saber ensenyar ací d’una forma extraordinària i “Comprendre el món”, ja des del títol mateix, és una lliçó eterna que llegida mig segle després provoca un plaer enorme i que avui m’ha regalat un matí perfecte.
“Comprendre el món” el vaig llegir fa uns vint-i-cinc anys. En el seu moment superava la història que imperava a l’ensenyament.
Però no sé si Ernest Belenguer és el més adequat per a prologar-lo avui dia. Em referisc a la polèmica Belenguer-Bilbeny que fa que pensar.
Joan Reglà va anar més enllà del seu temps històric. Belenguer no.