Sant Miquel (Bretanya 2)
Publicat el 29 d'agost de 2008 per vicent
L’abadia de Sant Miquel és un dels monuments més corprenedors del món. La marea l’envolta per complet quan és alta, segons Victor Hugo amb la “velocitat que només pot dibuixar un cavall al galop”. I la mateixa marea deixa al descobert una plana inaudita de fang i aiguamolls quan és baixa. Sobre ella, sobre la plana o sobre l’aigua depenent de l’hora del dia, es retalla un penyal immensa coronat per l’agulla del monestir. Diuen que en l’edat mitjana els pelegrins veien Sant Miquel com si fos la Jerusalem bíblica. Avui encara em sembla una imatge adequada.
Des de que t’hi vas acostant Sant Miquel es retalla al cel amb una precisió geomètrica impossible. Cases, palaus i l’abadia fan un tot massís envoltat d’unes imponents muralles inexpugnables sobre les quals es dreça la bandera normanda dels dos lleons. Sant Miquel és la frontera entre Bretanya i Normandia. De fet des de les torres es veu amb claredat la ratlla que marca el riu Cuesnon i s’alimenta el dubte sobre a quin país pertany aquesta meravella. La realitat històrica, però, és indiscutible i sempre han estat els normands els qui han senyorejat aquesta fortificació que els bretons coneixen com “la torre que fa de ratlla”.
Quan ens n’allunyem cau la nit i el reflex del darrer sol sobre la plana mig mullada omple de brillantors l’horitzó immens que s’allarga fins allà on la mar espera de nou l’hora d’abraçar la muntanya
Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari