Ponent
Ahir vam arribar als 43 graus de temperatura a Bétera. Bufava ponent. El ponent és un vent intimidador i solemne. Saps de la seua força i capacitat només impactar-te a la cara, al cos. Vaig eixir a mig matí a fer unes compres i en obrir la porta de casa la calor tirava enrere. Una sensació com d’entrar a un forn encès. Em va recordar un dia a Dubai, que vaig eixir per la porta de l’hotel de bon matí i vaig tornar a entrar abans de fer cap pas per la via pública, perquè no podia acostumar-me a allò.
Però resulta que allò sembla que ens arriba ara a aquesta zona del Mediterrani. El ponent el conec de sempre, és com un vell amic. Normalment sé distingir el vent de Llevant, però confonc tots els altres. Tret del ponent. Eixe no té pèrdua. De xiquet aprens de seguida el que és perquè és l’únic vent que altera la vida quotidiana. El ponent, deia, el conec de sempre, però aquesta combinació d’un guarisme altíssim amb un ponent inclement m’ha semblat extraordinària, en el pitjor sentit de la paraula. Si és a això que ens hem d’acostumar ja podem calçar-nos…