Mails per a Hipàtia

Llarga passejada per Maastricht. Tants anys venint ací i no havia descobert encara el parc enorme que el tanca pel sud. Hem fet quilòmetres sota un plugim persistent però gens desagradable. El fred, quan està en el punt just, pot ser agradable i tot.

D’una cantonada, prop del conservatori, ha emergit un carro tirat per un cavall. De l’edifici eixia música. Era Miles Davis. I a l’esquerra discorria un rierol. He comentat que era una escena perfecta, amb el cel gris emmarcant-la. A voltes les sorpreses t’apareixen en qualsevol cantó.