Mails per a Hipàtia

Magnífica la realització televisiva ahir de la renúncia de Benet XVI al papat. Digna de la insuperable pompa vaticana. Mirant la tele, però, la visió d’alguna gent a les teulades de Roma saludant-lo em va tornar a un record del passat i a un altre papa passant pel cel.

És un dels meus primers records. Jo era molt xiquet. Havia deixat la guarderia de donya Carmen i m’havien enviat a les monges. A Bétera primer anaves a les monges, que ocupaven el castell, i només desprès passaves a les escoles que en dèien nacionals. Allà a les monges ens feien eixir al patí en un espai elevat que encara avui és al davant de la torre principal. Quan el veig avui no puc entendre com és que tants xiquets cabíem en aquell espai tan minúscul. Però ho fèiem. Mai no ens deixaven eixir al carrer, a la plaça de davant. Fins que un dia vam anar a veure el papa.

A veure’l és una manera de dir-ho, és clar. El papa, Pau VI, viatjava a Fàtima, lògicament en avió, però les monges van tenir l’ocurrència que tots els xiquets omplírem la plaça amb mocadors, per a saludar-ho just en passar per damunt de Bétera. 

No tinc cap idea de com a algú se li va ocórrer allò però el resultat va ser tot un matí al carrer mirant cap al cel. Crec recordar que en un moment donat una monja va dir que aquell era l’avió del papa i vam saludar abans de tornar corrent al castell. Ves a saber si n’hi havia ni tan sols avió. En aquella època, parle dels primers anys seixanta, sobre Bétera se’n veien molts pocs d’avions i és possibles que les monges ignoraren que el papa ni mirant atentament per la finestra ens podria veure si volava cap a Fàtima, a una notable alçada doncs. Com a mínim ahir a Roma l’helicòpter insinuava millor on era.