L’Escola Gavina
Deixa un comentariDijous a la nit l’escola Gavina va celebrar els seus trenta anys d’existència, va començar a celebrar-los. Ho feu en un acte a Picanya amb diversos parlaments, entre els quals un que em van fer fer a mi.
Jo vaig treballar a la Gavina fa molts anys. Del vuitanta al vuitanta-tres, segons comentàvem en l’acte intentant fent memòria. Portava els xiquets amb l’autobús de l’escola i feia classes de substitució ja que tot just si havia acabat magisteri.
Per a mi va ser molt emocionant tornar-me a trobar amb els pares d’aquells xiquets. El xoc era quan preguntava com estaven i resultava que aquella criatura s’havia convertit en un metge o una arquitecta.
Vaig deixar l’escola convençut que era un treball massa difícil i des d’aleshores sempre he respectat els mestres i sempre he estat convençut que sense els mestres cap avanç social és possible.
Per això dijous vaig aplaudir amb ganes quan diverses generacions de mestres varen pujar a l’escenari. Aquest país té sort de tindre els mestres que té, en general, i sobretot escoles com La Gavina, la Comarcal o la Masia i moviments com l’Escola Valenciana, tan compromesos sempre amb el país i amb els ideals de llibertat i justícia.
El passat dijous era un d’aquells dies per tornar a casa. 30 anys no es fan cada dia i eren un gran moment per tornar a l’Escola Gavina, on vaig viure, conviure, crèixer i tantes coses durant 12 anys. Encara que era el primer acte dels molts que vindran, les emocions ja es van desfermar com no podia ser d’altra manera tampoc. 30 d’esforços, d’implicació i de compromís per una terra donen per molt. Ara, em dedique a estudiar periodisme, a la Universitat de València, una ciutat molt complexa, esquizofrènica fins i tot que per un costat t’atrapa i per l’altra és la llar d’intolerants i incompetents creadors d’idees falses, i de tant en tant intente tornar a casa, per allò de no perdre el costum