La vida privada de la monarquia
Estic sorprès per la prohibició d’El Jueves a causa d’una caricatura de l’hereu de la corona espanyola. Però m’agradaria explicar un dels motius pel qual li hem donat tant de ressò a VilaWeb, a banda del primer i més obvi, que és la llibertat d’expressió.
A VilaWeb estem en contra de publicar res que tinga relació amb la vida privada de les persones, fins i tot de les persones públiques. Creiem que mantenir la privacitat és un dret i que els periodistes hauríem de ser correctes amb això. Però hi ha un límit i aquest límit arriba quan una persona pública usa la vida privada per a finalitats públiques. I no sé trobar cap cas més perfecte per a explicar això que la monarquia espanyola.
Des de la transició s’ha creat i fabricat, fabricat, una imatge de la monarquia espanyola basada en bona part en la vida privada. S’ha dibuixat una família modèlica, quasi perfecta (que tot indica que és lluny de ser real) i no només s’han tapat els possibles escàndols sinó que s’ha generat un rol polític d’aquesta família i una legitimitat alternativa, basada en el tarannà, en l’estil de vida, etcètera…
Això invalida el dret a la privacitat de la casa real. Ells són polítics. Però no ens els han venut com a polítics sinó com a persones. No ens han venut fets polítics com a raó per a considerar-los, sinó actituds personals -i, sí, podríem parlar moltes hores del 23F i el paper de Juan Carlos. Amb ells, amb la casa real espanyola, han fet de la vida privada argument polític. Per això avui no ens fa res donar tota la dimensió que creiem que cal donar a aquesta portada d’El Jueves, dibuix inclòs.
Bona reflexió. Ho dic perquè segurament l’argument a favor de la censura anirà per ahí, per això del dreta a la intimitat. Tot que, com bé sabràs, com a persones públiques que són, el tenen limitat per llei.
Salut!
Als informatius del vespre han dit que el vaixell del príncep és al lloc 22 de 24 en la regata en què participa. També tancaran les teles? Ah, i per cert, a Tele5 i a A3 l’afer del segrest de la revista ha estat tema d’obertura. A TVE3 era més important l’afer PPC i no sé quantes coses més.
Ara s’alçaran moltes veus a favor de la llibertat d’expressió, cosa que és convenient i necessària, però potser caldria recordar a la major part de periodistes el silenci ominós en què varen incórrer davant de l’agressió a Egunkaria. Com es va despendres de les manifestacions d’en Partal a la televisió, van avantposar el seu espanyolisme militant a la defensa d’un dels drets més fonamentals.
1. Quin sentit té a hores d’ara traure l’afer de la caricatura?
2. Pot ser tan sols una cortina de fum?…i a qui interessa?
3. Molesta més la caricatura de l’hereu dels Puigmoltó o la petita broma d’ETA?
4. Ja fa més de 15 anys véiem les revistes de Suïssa i d’altres llocs centreuropeus amb titulars en portada, àdhuc, de S.M. papà Puigmoltó i els seus afers de faldes. Dins de l’atzucac eixe que és España ningú sabia res. Sols calia eixir-ne a ventilar-te una miqueta i et posaves al dia. A qui l’interessa…?
5. Més que la giragonsa entre els termes públic / privat, em sembla més interessant aquella altra lletania de la seua bíblia que fa així, més o manco, …..”Todos los españoles son iguales ante la ley……..” ….i un hom es demana si aquest ciutadà caricaturitzat és o no español o si estan vulnerant la seua bíblia des de la pròpia fiscalia i el poder judicial, a l’ensems.
Cordialment, Vicent.