La gran guerra bretona (Bretanya 4)
Hi ha un monument a la plaça del poblet, amb un soldat abillat a la manera de la primera guerra mundial. M’hi acoste i quede corprés. Els quatre cantons del monument són plens amb els noms dels joves morts en la guerra fent fila amb l’exèrcit francès. Compte els noms d’una de les quatre plaques. En són trenta sis. Molts d’ells de germans, amb els mateixos cognoms. Trenta sis per quatre fan cent quaranta quatre morts en un poble que dubte molt que ara arribe a tindre tanta gent. I hi ha una altra dada encara més esfereidora: al peu del monument una altra placa recorda els morts de la segona guerra mundial i només en són deu.
Com s’explica tanta diferència? Senzill. Els francesos van usar els bretons com a munició de guerra. Els hi van enviar al front en una proporció descomunal respecte al nombre de joves francesos que hi anaven. En van morir 120.000 segons les dades oficials i això va deixar Bretanya morta, sense els seus joves. Per això quan va arribar la segona guerra simplement no en quedaven ja.
Aquella matança, per cert, va aniquilar els parlants joves del bretó, un cop del qual la llengua no s’ha recuperat.
Benvolgut Vicent,
És cert que a la guerra del 14 França va enviar més bretons, occitans, etc. al front que no pas francesos, però també ho és que durant la Segona Guerra Mundial, al territori de l’Estat francès, hi va haver moltes menys accions armades que durant la Primera Guerra Mundial: res de Verduns ni batalles del Marne, França va capitular ràpidament davant Hitler i va ser ocupada pels alemanys amb relativa facilitat. La diferència entre el nombre de víctimes de la Primera i el de la Segona també es veu, per exemple, als monuments als morts del Poitou (al sud de la Bretanya), que és terra nacionalment francesa.
Amb això no vull dir, és clar, que les conseqüències de la Primera Guerra no fossin molt negatives per als bretons, els quals França sempre ha tractat amb un pregon menyspreu.
No només Bretanya va quedar sense joves: també Còrsega, Occitània, la Catalunya nord, les colònies subsaharianes… l’Estat francès va enviar a morir una (o potser dues) generació sencera de jovens de les nacions ocupades i les colònies a les trinxeres, causant un esvoranc en els canals de transmissió cultural d’aquestes de dimensions difícilment superables.