Isòbares de la política
El concepte de criptomnèsia el vaig apendre d’Hubert Reeves. Vol dir que és possible creure que una idea o concepte l’has inventat tu però que un dia descobreixes que hi ha una altra persona que l’usa i tu no saps si l’has llegit abans i l’has assumit sense recordar-ho de forma conscient.
L’estudi de les fronteres és un dels meus passatemps preferits i he llegit a muntó sobre aquest tema. Sobretot textos de la poderosa escola francesa. Aquest cap de setmana, repassant llibres vells em trobe aquesta citació: ‘Il n’y a donc pas de bonne frontière mais des frontières résultant très souvent, à un moment donné, de la recherche d’equilibres politiques, diplomatiques et militaires, ce que J. Ancel nomme des isobares politiques’. Ancel? No recorde haver llegit res d’aquest geògraf de primeries del segle XX però ara ja no sabria dir si hem arribat per separat al concepte d’isòbara política per a definir la frontera o si es un cas de criptomnèsia. Jo sé que ho vaig escriure ja en textos de finals del vuitanta. Però havia llegit jo aleshores Ancel? O algú que parlava d’Ancel? No ho sé…
Les fronteres s’utilitzen per reforçar, remarcar, intensificar o intentar crear noves isobares.
A Colòmbia hi ha les isobares de les arees metropolitanes i les isobares rurals.
Com a Sri Lanka hi ha l’isobara de l’àrea metropolitana respecte de l’àrea rural de l’illa de ceilandia.
Com a l’Estat espanyol hi ha l’àrea metropolitana centralitzadora i radial a Madrid com la seva principal capital, recolçada per les arees metropolitanes de les capitals de la perifèria.
Però si desaparegueren totes les fronteres, la principal isobara existent continuaria sent, sense cap dubte la que divideix el País Valencià i Catalunya.
Un País Valencià que refussa i no vòl ser engolit per una isobara metropolitana centralitzadora i radial amb Barcelona com la seva principal capital.
I si desaparegueren totes les isobares del món, aquesta seria la única que perduraria pels alts rendiments que ofereix, tant pels interessos valencians, estatalistes espanyistes com pels interessos contraposats catalanistes i els seu paripé per voler imitar e igualar-se a Madrid com a capital centralitzadora i radial de l’Estat.
Un País Valencià que podrà tindre bones relacions econòmiques amb Catalunya, podrà tindre o no, més o menys confluències polítiques amb l’eix espanyista Madrid-Barcelona com a principals arees metropolitanes de l’Estat actual.
Però el que no s’acceptarà mai és cap denominació catalana al País Valencià, per què en aquest cas el nom pot fer la cosa i el valencià és totalment contrari o inversament proporcional a qualsevòl iniciativa catalana en aquest sentit.