Em sap greu, Bob
Una de les estanteries de casa la tinc dedicada a la institució de la presidència dels Estats Units. Hi ha alguns documents que em semblen importants, exemplars del New York Times i del Washington Post dels diversos dies de les eleccions que he viscut allí, tots els vídeos de The West Wing i tots els llibres que sobre la presidència ha escrit Bob Woodward. Fa dècades que el llisc i el considere no només un gran escriptor sinó la referència fonamental per a seguir el que passa dins la Casa Blanca.
Tot plegat, però, té un component també estètic. Els llibres de Woodward són gruixuts, generalment, de tamany notable i queden bé posats un al costat de l’altre.
Aquest cap de setmana, però, m’he trobat amb un problema que després de tants anys m’ha deixat parat. Resulta que el llibre de Woodward sobre Obama ja és a la venda als Estats Units i me l’he pogut comprar i descarregar a casa de forma instantània per l’iPad.
He començat a llegir-lo amb la maquineta i m’he quedat astorat en adonar-me’n que acabava de trencar amb l’estètica de l’estanteria. És una imbecilitat, ho sé, però per un instant he pensat que aquella rutina que he mantingut durant dècades (comprar el llibre del Woodward, llegir-lo, posar-lo just en aquell lloc d’aquella estanteria…) s’acabava de fer fonedís. I el cas és que no sé si m’ha entristit, m’ha preocupat o simplement m’ha desconcertat.
Em sap greu, Bob, però em sembla que la col·lecció quedarà coixa…