Mails per a Hipàtia

He llegit amb goig “Rússia: quatre trossets de guia” d’Enric Casassas i Simó (Edicions 3i4). L’Enric Casassas era un gran home, una magnífica persona. A Prada de Conflent, durant l’UCE, coincidiem sovint i en aquells darrers anys dels vuitanta i primers del noranta Rússia, de fet encara l’URSS, era un tema obligat. A voltes al Pradotel on ens estàvem discutíem tot esmorzant amb ell i la seua dona i ja aleshores m’admirava del seu cabal de coneixements sobre Rússia i les seues ganes enormes d’aprendre més i més. Estudiava rus amb moltes ganes i a mi em causava enveja la seua vitalitat després de tota una vida dedicada a la ciència.

Així que anit i tot avui he llegit amb un plaer enorme aquest volum recent publicat, una crònica d’un llarg viatge per Rússia, en ocasió d’un congrés organitzat per l’Acadèmia de les Ciències de l’URSS i l’Institut d’Estudis Catalans que Casassas sempre va representar amb tanta dignitat.

El llibre va ser escrit en la cabina d’un vaixell que solcava el Volga però s’hi endevina quantes voltes va ser reescrit a la recerca de la perfecció, de la dada incontestable, concreta -ofici de científic. Hi desfila el paisatge, l’enorme conflicte que esclatava per tot arreu en aquella URSS que tant poc trigaria a desaparèixer i els llibres, tanta literatura com acumulava en Cassasas.

Tots els llibres bons, com aquest, són un gran plaer. Però per a mi avui el plaer ha estat doble. La seua veu escrita m’ha recordat aquelles converses, entre croisants i cafès, de bon matí al peu del Canigó. Un regal des de l’ahir que he apreciat en la justa mesura.