Aquests dies a Brussel·les he parlat amb alguns flamencs que saben ben bé el que s’està coent en els àmbits polítics del país, això que algú d’ells em definia mentre sopàvem com “la preparació de la fi de Bèlgica”. Segons que em diuen la hipòtesi en la qual ja estan treballant els polítics és que en un període màxim de cinc anys Flandes esdevindria un país independent però “continuador” de Bèlgica. És a dir que la Bèlgica no desapareixeria sinó que seria Flandes només. I els valons, com que no volen ser un país independent, haurien de decidir si unir-se a Luxemburg o a França. És una solució ben ingeniosa, certament. La figura de l’estatt continuador ja ha estat usada, per exemple, a Rússia i a Iugoslàvia i una independència com aquesta estalviaria a la Unió haver-se de definir sobre el trencament d’un dels seus membres i l’engorrosa qüestió dels precedent.
Entre els dubtes que encara hi ha sobre la taula queda el paper de la monarquia i la situació de Brussel·les, extrems aquests difícils de resoldre i que justificarien aquest període de cinc anys de debats, al llarg del qual hom espera trobar alguna solució. Sobre l’anomenat Rei dels Belgues a la fi tot quedaria reduït a saber si els flamencs l’accepten com a rei o no -que ho veig difícil perquè la monarquia belga és ben francòfons. I respecte a Brussel·les només hi ha una possibilitat: que siga la capital d’Europa, mantenint unes especials relacions amb Flandes-Bèlgica. Mentrestant Anvers passaria a ser la capital de Flandes, és a dir de la nova Bèlgica.
Les diverses converses que vaig tenir sobre aquest tema i que configuraven la tesi que he explicat les vaig trobar molt interessant perquè expliquen a les clares dues coses. Una és que la Unió Europea és conscient que apareixeran nous estats dins seu. Però la segona és que sempre buscaran com fer més assumible aquest pas.
La independència, en aquest sentit, no arribarà per art de màgia i segurament haurà de tenir en compte algunes possibilitats insòlites que s’aniran presentant conforme passen els dies. Com ara que els mateixos flamencs que tant tips estan de Bèlgica acaben sent ells els únics belgues.
En qualsevol cas d’això que vaig escoltar se’n diu un mapa de ruta.
Així doncs, els flamencs expulsarien els valons (és a dir Valònia) de Bèlgica? Aquesta hipòtesi que planteges consistiria en una expulsió, perquè, com dius, els valons no volen anar-se’n.
La veritat és que no entenc per què això és més fàcil que no pas que s’independitzi Flandes pel seu compte. Des del punt de vista del dret internacional és certament més senzill, perquè així no apareixeria cap estat nou, però des del punt de vista intern belga no entenc com es pot fer.
Clar que no sóc ni való ni flamenc, és clar.
L’altra qüestió és: els francesos o els luxemburguesos estan preparats per rebre aquest regal que els farien els flamencs?
La meva impressió és que els valons estan reben mots diners de Brussel·les que no rebrien pas de França.
Els flamencs no crec que ho facin el pas de independitzar-se perquè els hi va molt bé l’economia i tenen molta autonomia, realment amb una extensió tant petita com la “província” de Lleida, no ho ser segur però deuen generar el doble de PIB que tots els Països Catalans. Com a mínim a nivell industrial ens passen la mà per la cara.
Crec que ni un ni els altres estan realment necessitats de fer el pas, l’únic que faràn serà cercar un nou acord de mínims per continuar mes o menys igual.
Jo penso que la independència és aconsegueix per necessitat i no per comoditat.
Manel des de Karlsruhe
Almenys a Flandes els flamencs no perden el temps amb la creació d’un nou marc com dels Països Baixos amb una mena de PPBB.
Brusel·les podria quedar, com dius, com a capital europea (i així de pas s’acabaria amb l'”anomalia” francòfona dintre de Flandes).
La monarquia…bé, viuran a l’exili daurat mantinguts pels cosins espanyols (no serien els primers).
Ara bé, Valònia (pel que m’han dit) està habituada a viure de l’estat. No se si tindria prou capacitat per a sobreviure com a entitat pròpia (i de fet, quants valons ho volen?). Pel que fa a l’annexió de França no ho tinc clar. Els francesos sempre han vist els belgues com els ximplets de la classe, i el fet de compartir llengua no presuposa un sentiment de pertinença a la mateixa comunitat.
El primer pas del full de ruta s’esta fent. Es el fet de parlar-ne cada cop mes i mes clar, fins que esdevingui cotidia.
Jo recordo ja fa set anys, que parlant amb amics de Anvers, el tema ja era considerat ‘delicat’ de truere en una conversa informal. es a dir, la gent ja n’estava sensibilitzada.
Aqui cal fer el mateix, de fet ho estem fent, tan de bo que les eleccions portin una puja del vot independentista, per anar concienciant a catalans i espanyols.
Ja ho va dir Gandi:
Primer t’ignoren
Despres et ridiculitzen
Despres lluiten amb tu
I despres has guanyat.