Mails per a Hipàtia

Tenia aparaulada una presentació del llibre aquest divendres a València, a la Societat Coral el Micalet. Però evidentment no la vaig fer. La matinada del mateix divendres el PP va tancar RTVV provocant un esclat d’indignació al qual ni jo ni els amics d’El Micalet en podíem ser aliens. 

De manera que van convertir la xerrada anunciada en una molt concorreguda discussió col·lectiva sobre el que estava passant. Hi vaig exposar que crec que estem entrant en una nova época política al País Valencià i ho vaig intentar argumentar tant en extens i filant prim com vaig saber. Vaig aprendre coses escoltant gent que porta dècades al peu del canó com Enric Tàrrega i gent que no coneixia de res però que van argumentar de forma brillant el seu cas.

Com que havia dormit molt poc, treballant i seguint en directe el tancament, vaig excusar el sopar que havíem aparaulat. No tenia forces per res més que per dormir-me tant bon punt vaig tocar el llit a ma casa.

Dissabte, però, em vaig sumar a la manifestació i vaig agrair personalment a amics com Vicent Mifsud o Amàlia Garrigós la gran lliçó de dignitat col·lectiva que havien donat resistint al tancament. Estaven esgotats, ells i tots els treballadors de RTVV que rebien l’aplaudiment dels carrers d’una València desconeguda.

I encara després hi havia l’acte de celebració dels premis del Micalet. Una altra gran oportunitat de xerrar amb amics i valorar si això, aquest indici de revolta que comencem a viure, serà tan important com podria ser.