Mails per a Hipàtia

Dissabte a Montserrat. Participant en una trobada amb antics dirigents del cristianisme progressista català. Un debat excel·lent amb gent que porta dècades de lluita a la seua esquena i que em van explicar anècdotes esfereidores de l’època en que el monestir amagava alguna cosa més que monjos i la guàrdia civil el rondava.

Els monjos em van convidar a dinar amb ells, una invitació que em va sorprendre i encantar. Hi vaig entrar al seu menjador esperant trobar-te al fill de Bausset però la gran sorpresa va ser descobrir-hi un dels blocaires de la primera època i gran informàtic, el Xavi Caballé. El seu fantàstic somriure ho deia tot. 

Va ser una estona que vaig gaudir molt especialment. Procurava mirar en totes les direccions i no perdre detall de res. La llum que entrava per unes amplíssimes finestres que donaven al claustre, les cares de la gent, el ritual de la lectura pública… Em van fer seure a tocar de la taula del pare Abat i vaig procurar comportar-me amb el respecte degut. Fins i tot menjant ràpid, que em van dir que quan ell acaba s’ha acabat tot. 

Tot un regal poder-ho viure això. 

(Rectificació. M’han escrit per a dir-me que el pare Abat no s’alça mai abans que no hajam acabat els convidats.)