Clau
Deixa un comentariN’hi ha moments que passen coses tan desconcertants que t’arribes a preguntar en quin món vius. Un veí de la meua finca vol vendre el seu pis, que té accés a una part de la terrassa. La immobiliària que en negocia la venda, sense dir res a ningú, canvia la clau que dóna l’accés comunitari a la terrassa. Ens trobem de sobte que els veïns no podem accedir i desconcertats comencem a intentar entendre què ha passat. Finalment després de pegar voltes ho descobrim i li reclamem la clau als de la immobiliària. I aquests en comptes de demanar excuses ens diuen que no ens la poden donar si no firmem un paper reconeguent que la clau era d’ells!
O jo em vaig fent vell o cada vegada entenc menys com funciona tot plegat.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 18 de novembre de 2008 per vicent
1. Recordes quan España va negociar amb França i el resultat fou que els trens d’alta velocitat es feren allà, per comptes de fer-los a Albuixec (Alsholm) antiga MACOSA?. España sí sap què vol i què som nosaltres en aquell entrellat.
2. Sempre que comença a veure’s algun polític español encimbellat rídicul tira mà del problema español a Euscal Herria per a tapar-se les vergonyes?
i 3. És fantàstic tornar a veure de nou l’España de quan érem menuts, com el que sempre ha estat sempre: el tapa-culs de França.
PS: puix no, Vicent, cada volta entenem més com funciona tot plegat, encara que no ho compartim.
I la classe obrera ja no és d’esquerres, aquesta societat és molt rara per al meu entendre …
Salutacions