Cares
Publicat el 17 d'abril de 2008 per vicent
L’Alfons López Tena em va demanar fa dies de presentar-lo en la conferència que ha fet aquest matí a Brussel·les. En la meua condició-barret de vicepresident del Centre Europeu de Periodisme.
Evidentment ho he fet encantat i això m’ha permès gaudir d’un moment especial. A l’auditori, entre altres, hi havia alguns periodistes espanyols diguem-ne que escèptics amb el discurs de l’Alfons. Quan ha acabat de parlar he obert un torn de paraules i el segon en demanar-la s’ha presentat identificant-se. I ho ha fet com a funcionari de la direcció general d’ampliació de la Unió Europea, és a dir dels qui hauran de negociar algun dia com arreglem tot això. L’Alfons i ell, un anglès d’origen, han dialogat davant el públic una bona estona en un to realment elevat i concret i mentre ho feien jo em divertia mirant la cara d’alguna de les periodistes més poc entusiastes amb el seu discurs i el nostre país. Per les ganyotes que feia diria que estava dins un malson. Com si ja estiguérem negociant vaja.
I això que ni ella ni nosaltres sabíem en aquell moment que el senyor en qüestió és un dels responsables del tema kosovar…
Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari
He vist que a la noticia heu afegit un tall de veu. Llàstima que no en poguem veure imatges. M’hauria agradat veure les cares que feien.
Vicent,
hi ha apunts que entren per via intravenosa i que van directes a la sacsejada. La imatgeria que has construït avui és pura literatura en el millor sentit de la paraula. L’Alfons està fent molt bona feina. Les cares d’estupefacció i d’inquietud aniran a més. Gràcies per la crònica, per ser-hi sempre i per saber ser-hi.
Una abraçada i feliç tornada (si encara ets allà).
Gràcies a tu i gràcies a gent com en López Tena que son capaços de fer feina amb tota seriositat perquè aquest escenari de futur sigui una realitat ben prest. Mal que els hi pesi a determinats poders mediàtics.
Feina ben feta i amb rigorositat. Açò és el que ens fa falta.
Només pensar en la cara que posarien determinats personatges de la vida pública espanyola davant un escenari on es proclamés la independència del PPCC – o de Catalanya, tant se val – ja pagaria la pena els esforços de tot tipus que haurem de patir. Us imagineu Jiménez los Santos, Curry Valenzuela, Isabel San Sebastián, per esmentar-ne uns quants, escoltant com a Brussel·les es formalitza la sobirania de la nació catalana?