Ar Baol (Bretanya 3)
Ar Baol és un poble costaner de la regió bretona de Naomed (Nantes) que l’estat francès no considera com a tal i l’exclou de fet de la “regió bretona” oficial. Tanmateix passejant pel port tots els vaixells que duen bandera duen la Gwen Ha Du bretona. Ací és on la Gestapo va detindre el president Companys, en plena guerra.
Hi hem vingut precisament per a viure “El Perdó”, una manifestació religiosa en els seus orígens però que ha esdevingut una reivindicació política de la pertanyença d’aquest poble i aquesta regió a Bretanya. Dinem en un restaurant de l’avinguda principal que és pràcticament buida. Fa fred i roineja, em fa pensar fins i tot si no suspendran l’acte. El mestre del restaurant ens posa en una taula des d’on no es veu el carrer i la sorpresa és eixir i veure’l ple de gent a les voreres. Falten pocs minuts per a l’inici de la desfilada i els primers bagads enarborant la bandera bretona ja es veuen a la platja. En desfilen quinze. El bagad és la formació tradicional de desfilada de la música bretona, amb gaites, bombardes i percussió. Hi desfilen també grups de dansa que després faran tot al llarg de la vesprada un festival en un parc pròxim. Mentre passen la gent aplaudeix i des d’alguns balcons fan onejar les banderes blanc-i-negres. La música del bagad és molt potent i se’t posa al cos amb molta facilitat. Recorde haver escoltat Stivell dient que el bagad amb la seua força va retornar l’autoestima als bretons. Feia anys que esperava escoltar una desfilada com aquesta en aquest país i la gaudisc del primer moment al darrer.
Després, al parc, passegem entre paradetes de llibres bretons, de grups polítics, de menjar… i segueix la música fins que decidim anar-nos-en. Una enorme bandera bretona a la porta del parc recorda a l’estat francès que per més que des de fa dècades neguen la realitat la realitat s’escolta en l’aire, literalment.
(No sé com però la meua menuda va aconseguir fer una foto on aparec reflexat dins el bombo d’un dels bagads. Gràcies.)