Mails per a Hipàtia

Vaig començar a cridar i donar colps de puny a la taula només en sentir el crit de’n Puyal. I al meu voltant van anar augmentant els crits i els cops. A VilaWeb estàvem fent aquest xat amb els lectors sobre com seguir el partit via internet i el partit mateix. I en un minut van entrar centenars de missatges. Cada vegada que entra un missatge el software fa un so com de màquina d’escriure. Entraven tan seguits que semblava una metralladora. Cap a Roma, doncs. I això reclamava una portada especial amb protagonisme per a Iniesta. Aquesta. Hi ha dies que fa goig això de titular. El Josep va encertar de ple la frase adequada mentre jo encara anava cridant i donant colps a la taula. Com un boig. Oblidant-me que calia fer un titular i que calia fer-lo ja. Sort que ell va ser més sensat.

(Avui, per cert, m’he trobat al Ricard Torquemada. L’he felicitat per la meravellosa retransmissió d’ahir, plena de passió i saviesa alhora i amb el punt de bogeria i emoció adequat en el moment del gol: són únics a l’hora de trasmetre sentiments. I hem comentat la imatge que ahir no vam saber apreciar com calia, enmig de l’eufòria. Que és la de Silvinho fent de veterà i tornant Guardiola a la realitat d’una forma admirable per la seua enorme sang freda. Algú havia de tenir el cap on tocava, no?)