Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Isc de casa distret. Gire el cantó i sent un colp molt fort. Em dona el temps just de mirar. Un home ix d’un cotxe sacsejant el cap. Un autobús li ha arrancat la porta i els vidres li han caigut damunt. Bufa. Bufa amb insistència. 

L’autobús para uns metres més enllà i l’home es repenja en el cotxe. Uns quants transeünts ens acostem. Els xicots del bar li ofereixen una cadira. Ell seu espantat. És culpa seua. Ha obert la porta del conductor mentre ocupava el carril del bus i sense pensar que el que venia darrere seu havia d’avançar-lo. No para de bufar.

L’home de l’autobús arriba i sembla també ell espantat. Es posen a xerrar. El del cotxe assumeix la culpa i el de l’autobús no diu res. Els del bar treuen em sembla que dues til·les i jo me’n vaig caminant i pensant que tot ve d’un segon. Sovint.