Hugh Masekela, el jazz d’Àfrica, el compromís per la llibertat

Aquest matí m’he despertat amb la notícia, per mi molt trista, de la mort d’Hugh Masekela, el gran música sudafricà que lluitava des de fa uns mesos contra el càncer. Masekela representava per a mi el millor de la música africana, sense voler treure-li cap valor als altres grans noms del continent.

Masekela no era només un gran músic, un gran trompeta i fiscorni. Masekela aportava al jazz mundial la tradició africana i una lluita intensa i immensa per la llibertat del seu continent, del seu país i de la seua gent.

El vaig conèixer gràcies a la gira Graceland de Paul Simon. Recorde que van actuar al Velòdrom d’Horta de Barcelona i que jo volia més i més Masekela, fins que ell va tancar el concert amb una versió impressionant del Nkosi Sikelel’ iAfrika on de sobte algunes notes, poques, canviaven el to sencer de l’himne conferint-li un sentit dolç, malgrat la duresa de la lluita.

Sap greu que una persona així muira, encara que siga llei de vida. Però sempre ens quedarà la seua música. Per això vos deixe alguns vídeos que crec que reflecteixen molt bé el que va ser Hugh Masekela, el gran Hugh Masekela.

-La versió de Soweto Blues que precisament cantava en aquella gira acompanyant Miriam Makemba, la gran dama de la música sudafricana

-El seu concert sencer al Festival de Lugano de 2009

-La conferència TED que va fer sobre la influència de la música occidental a l’Àfrica

-Una versió de Bring Back Home a la seu de la UNESCO de París. No us perdeu la felicitat de Marcus Miller, tocant el baix amb ell

-i aquella versió preciosa de l’himne…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *