Club 7 Cinema

Fa uns dies s’anuncià que Javier Bardem rebria un dels premis Donostia del Festival de Sant Sebastià i en protagonitzarà la imatge del cartell oficial. Doncs bé, ara s’ha fet públic que l’altre premi Donostia d’enguany és per a Víctor Erice.

Serà l’actriu ericiana Ana Torrent qui li lliurarà el guardó el divendres 29 de setembre, al teatre Victoria Eugenia, on es projectarà “Cerrar los ojos“, l’última pel·lícula d’Erice (preesntada mundialment a Canes 2023 i que s’haurà exhibit també al certamen de Toronto). Aquest reconeixement (que pot agafar l’aire d’una revenja del festival francès, on hi hagué exclamacions -sobretot espanyoles- perquè la pel·lícula no havia entrat en Competició), aquest reconeixement -dic- coincideix amb el cinquantè aniversari de la Petxina d’Or a “El espíritu de la colmena“.

El Festival de Sant Sebastià va inaugurar fa sis anys una línia de Premis Donostia vinculada a cineastes la contribució dels quals a l’art cinematogràfic es considera indiscutible, com és el cas d’ Agnès Varda (2017), Hirokazu Kore-eda (2018), Costa-Gavras (2019) i David Cronenberg (2022). Considerat per l’organització com el guardó honorífic més important del Festival, aquesta remarca que enguany el lliuren a un cineasta que, amb només quatre llargmetratges, compta amb la Petxina de Plata a la Millor Direcció, la Petxina d’Or a la Millor Pel·lícula, a més a més d’altres guardons importants com són el Premi del Jurat i de la Crítica Internacional al Festival de Canes.

La trajectòria cinematogràfica de Víctor Erice ha estat sempre present al Festival de Sant Sebastià. El seu debut com a director, signant un dels tres episodis de “Los desafíos” (1969) al costat de José Luis Egea i Claudio Guerín,va entrar a la Secció Oficial i hi va rebre la Petxina de Plata a la Millor Direcció. Quatre anys més tard, amb el seu debut en solitari, “El espíritu de la colmena” (1973), va ser reconegut amb la Petxina d’Or. El 1992, “El sol del membrillo“, que havia rebut el Premi del Jurat i de la Crítica Internacional a Canes”, va ser arreplegada a la seccioneta Made in Spain, i el film col·lectiu “Ten Minutes Older: The Trumpet” va participar a Zabaltegi, el 2002 (evidentment, llevat dels seus debuts, la carrera d’Erice ha passat sobretot per Canes i Sant Sebastià no ha volgut quedar-ne al marge, inclòs el cas d’enguany).

Víctor Erice ( Karrantza, Biscaia, País Basc, 30.06.1940). Llicenciat en Ciències Polítiques, Dret i Econòmiques, el 1963 es va diplomar en Direcció Cinematogràfica a l’Escola Oficial de Cinema de Madrid. Va escriure crítiques de cinema a diverses revistes i treballà com a guionista en diferents films. Dirigí una sèrie de curtmetratges i el 1969, signà un episodi dels tres que conformen “Los desafíos“, premiada al Festival de Sant Sebastià. Considerat un mestre del cinema, amb només 3 films seus (molt espaiats en el temps) ha aconseguit aquesta distinció: “El espíritu de la Colmena” (1973) -Setmana de la Crítica de Canes i premiada a Sant Sebastià-, “El sur” (1983) -en competició al Festival de Canes – i “El sol del membrillo” (1992) -premi del Jurat al Festival de Canes i el corresponent premi FIPRESCI de la crítica internacional-. La seva gran inactivitat en el camp del cinema de ficció, ha passat per períodes dedicats a rodar anuncis publicitaris, d’altres d’un silenci aclaparador, d’altres en què ha fet curts o ha participat en films col·lectius, ha realitzat una instal·lació vídeo destinada als museus…. Ara feia 3 dècades que no rodava un llargmetratge. Entre els reconeixements que ha tingut, “El sol del membrillo” va ser escollit com a millor pel·lícula dels anys noranta amb les votacions de representants de filmoteques i de festivals de tot el món; el 1993 va guanyar el Premio Nacional de Cinematografia; el 1996, la medalla d’or de les Belles Arts. Va ser membre del Jurat del Festival de Canes el 2010.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!