Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Primeres reaccions: “2 dies, 1 nit”, tercera Palma d’Or per als germans Dardenne?
L’estil dels Dardenne és conegut, el seu prestigi guanyat a pols també. Això fa que la majoria de crítics no estiguin per a descobrir-nos-en res que no ens puguem ja imaginar; sinó que parlen de l’emoció i la convicció que els ha desfermat la visió del film o, com a molt, ens apunten aspectes que conviden a esperar-ne amb delit l’estrena a les nostres pantalles. Passa poques vegades, però avui ha passat, al Festival de Canes.
FOTO © Christine Plenus 2 dies, 1 nit, dels germans Dardenne
Els Dardenne fidels a ells mateixos construeixen contundent faula moral sobre la importància de la política i presa de decisions, ha escrit Àngel Quintana a Twitter. I, al cap d’unes hores ha escrit al Facebook: Deux jours et deux nuits demostra com els germans Dardenne no decepcionen van a la seva, al marge de tot i construeixen grans faules morals. Aquest cop, en un moment de descrèdit de la política parlen de la importància que té un vot i el joc de la política en la societat contemporánea.
Per a Xavi Serra, els Dardenne podrien guanyar la tercera Palma s’Or: No importa que ja en tinguin dues, jo li donava la Palma als Dardenne. Transparent, depurada i emocionant, ha piulat.
També ho pensa Manu Yáñez, que ha tuitejat: Sense ser obra mestra,”Deux jours, une nuit” sería indiscutible Palm d’Or de #Cannes2014 de no ser per les dues palmes dels Dardenne. I hi ha afegit: Transparent, alèrgica a la manipulació, respectuosa amb els seus personatges, #DeuxJoursUneNuit ratifica el geni incontestable dels Dardenne (..) Convincent com a obrera, Marion Cotillard se sitúa al capdavant de les candidates al premio de millor actriu.
I Peter Bradshaw, de The Guardian opina com ells, a Twitter: Apassionat, emocionant, magníficament interpretat. Els Dardenne realment poden aspirar a la seva tercera Palma d’Or. Heus ací la crònica que n’ha escrit.
Una nova Palma per als Dardenne? Titula Le Figaro.
(..) Nou triomf dels Dardenne, diu a Twitter Scott Foundas, crític de Variety, que ja n’ha penjat la crònica.
El talent d’aquest film és haver trobat, com a “Rosetta”, una situació que resumeix amb agudesa l’essència del mal de les societats neoliberals, presentant una dramatúrgia excepcional. Aquest dimarts, la projecció ha fet tremolar els espectadors més durs, arrancant-los llàgrimes plenes de ràbia i compassió (Isabelle Regnier, Davant el capitalisme més cínic, la trajectòria d’una lluitadora, Le Monde)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!