Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

26 de novembre de 2021
0 comentaris

“Libertad”, de Clara Roquet

Libertad. Directora i guionista: Clara Roquet. Repartiment: Maria Morera (Nora), Nicolle García (Libertad), Nora Navas (Teresa, mare de Nora), Carol Hurtado (Rosana, mare de Libertad), Vicky Peña (Ángela, l’àvia), Carlos Alcaide (Manuel), David Selvas (Santi, el pare de Nora). Vista el dia 25.11.2021, a OCine Blanes, en VOE.

Sinopsi: Nora té aquella edat d’adolescent en què ja no està per jugar amb els nens, però tampoc ha madurat prou com per entretenir-se amb les converses dels adults. Ha arribat a la casa familiar d’estiu, on hi ha l’àvia, que pateix Alzheimer avançat. Tota la família hi passa uns dies i ella, Nora, encara sort que té el mòbil amb què parla amb les amigues. Mentrestant, s’està amb els seus i fa costat a la mare, rebutjada per l’àvia, que només vol la cura que en té Rosana, la dona colombiana que s’ocupa d’ella i de la casa. El pare, Santi, no ha vingut i tardarà a arribar. Tot canvia per a Nora quan arriba Libertad, la filla de Rosana, que ha criat la seva àvia a Colòmbia fins a la seva mort. Amb 15 anys d’edat, Libertad és descarada, rebel, i es converteix en la porta d’entrada d’un estiu diferent per a Nora, forjant-se una amistat notable entre ambdues.

Cinematogràficament, la pel·lícula està francament bé. Hi ha un gran i reeixit treball amb el fora de camp, sobretot sonor. La càmera segueix de petja les dues noietes protagonistes, sense abandonar-les, ni obsessionar-s’hi (res d’asfixiar-les), deixant que l’entorn penetri pels marges de l’enquadrament i en els plans d’entremig. Construeix amb sensibilitat l’amistat entre Nora i Libertad, amatent a les vivències de cadascuna en aquell entorn familiar i d’estiueig. I, de Nora, ens mostra la pèrdua de la innocència infantil, l’entrada a les complexitats de l’edat adulta i la constatació de les diferències socials, que finalment es fan evidents entre les dues noietes. Cal remarcar també la competent interpretació de les dues noies joves, envoltades de valors segurs, com Nora Navas o Vicky Peña.

No es pot obviar, però, el tractament lingüístic de la pel·lícula. No els ha donat la gana que una part sigui en català. No hi ha cap criteri artístic que ho justifiqui. Si fins i tot hi ha ràfegues en francès! La família de Nora bé podria parlar en català, encara que amb Libertad i Rosana parlessin en castellà. No tan sols hauria fet més versemblant el conjunt, sinó que hi hauria afegit un aspecte complementari. Tinguem en compte que s’ha ambientat entre Blanes i Lloret i que per les característiques de la família, bé podrien parlar català. En el pitjor dels casos, algú el podria parlar, però res, ningú!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!