Club 7 Cinema

Des de final de maig, la meva vida ha experimentat un tomb, han aparegut noves prioritats, lligades al benestar, que em treuen temps per dedicar-me a veure pel·lícules i a comentar-les. Per això soc tan escadusser publicant apunts sobre films visionats. Espero que aviat pugui trobar un equilibri de les coses que em retorni un cert temps cinematogràfic. Ves per on, tanmateix, aquests dies estic afectat pel virus i això m’ha permès veure una pel·lícula que, per a mi, era el senyal del retorn a la normalitat: “Holy Spider”, de l’iranià Ali Abassi, i no deixo passar l’ocasió per a comentar-la.

“Holy Spider” / “Les nuits de Mashhad”. Director: Ali Abassi. Guió: Ali Abassi i Afshin Kamran Bahrami, amb la supervisió de la història per Jonas Wagner. Repartiment: Mehdi Bajestani (Saeed, l’assassí fanàtic), Zar Amir Ebrahimi (Arezoo Rahimi, la periodista), Arash Ashtiani (Sharifi, el company periodista), Forouzan Jamshidnejad (Fatima, la dona de Saeed), Alice Rahimi (Somayeh), Sina Parvaneh (Rostami, l’oficial de policia). Vista el dia 20.08.2023, en VOSC, per Movistar + (Disponible també a FilminCat). Aquest film es va projectar d’estrena al Cinema Truffaut de Girona.

Sinopsi: Iran 2001, una periodista de Teheran s’endinsa als suburbis de menys reputació de la ciutat santa de Mashhad per investigar una sèrie de feminicidis. Ràpidament s’adonarà que les autoritats locals no tenen pressa per resoldre el cas. Aquests crims serien obra d’un sol home, que diu purificar la ciutat dels seus pecats, atacant les prostitutes de nit. És en Saeed, pare de família, embarcat en la seva pròpia dèria religiosa de “netejar” la ciutat de prostitutes de carrer, immorals i corruptes. Després d’assassinar diverses dones, en Saeed es desespera cada vegada més per la manca d’interès públic en la seva missió divina.

Festivals i premis: Festival de Canes 2022 – Premi Millor Actriu (Zar Amir Ebrahimi).

Altres apunts en aquest blog: Altres veus: “Holy Spider”, d’Ali Abassi.

Comentari.

Tot i que ens la venen com un thriller, no és pas un film d’acció, sinó que s’inscriu de ple en la gran tradició del cinema negre. És a dir, hi ha uns crims i una investigació detectivesca (en aquest cas menada per una periodista), que va traspuant un estat de coses fosc (negre) de la societat en què s’ambienta.

Tanmateix no vol ser una simple pel·lícula de gènere, que busqui l’entreteniment aplicant fórmules d’èxit gastades pel cinema anteriorment. Ben al contrari, vol i aconsegueix, registrar la temperatura de l’estat de coses en la societat tiranitzada per l’islamisme a l’Iran. Fins i tot documentant-ho amb un pèl d’excés d’explicitud de les coses: tot és dit, tot és mostrat, no deixant res a la simple insinuació o a la imaginació de l’espectador.

El cas està molt ben portat, cinematogràficament parlant, combinant en paral·lel la vida de l’assassí ‘sant’ ( la quotidianitat familiar, de bon pare i marit, de treballador de la construcció, de les excuses per trobar vespres en què executar les víctimes, els seus actes -mostrats gradualment de manera diferent, narrant les dificultats creixents de la tasca ‘netejadora’ del criminal-) i de la periodista (els recels que genera en viatjar sola sense marit, el passat a què la condemna el masclisme, l’actitud dilatant o hipòcrita de les successives autoritats amb què va topant, l’aprofundiment cada cop més arriscat del seu seguit d’entrevistes…).

Cal fer un esment especial a les interpretacions de Mehdi Bajestani (Saeed, l’assassí fanàtic) i de Zar Amir Ebrahimi (Arezoo Rahimi, la periodista).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!