Club 7 Cinema

Discretament, s’ha estrenat a les nostres pantalles Holy Spider, de l’iranià Ali Abbasi, cinta que li va valer el Premi Millor Actriu del Festival de Canes 2022 a Zar AMIR EBRAHIMI. Amb aquest motiu, reprodueixo tot seguit algunes reaccions que hi van haver ran de la projecció a Canes, hi afegeixo la sinopsi i ho completo amb algun article publicat ara.

Sinopsi: Iran 2001, una periodista de Teheran s’endinsa als suburbis de menys reputació de la ciutat santa de Mashhad per investigar una sèrie de feminicidis. Ràpidament s’adonarà que les autoritats locals no tenen pressa per resoldre el cas. Aquests crims serien obra d’un sol home, que diu purificar la ciutat dels seus pecats, atacant les prostitutes de nit. És en Saeed, pare de família, embarcat en la seva pròpia dèria religiosa de “netejar” la ciutat de prostitutes de carrer, immorals i corruptes. Després d’assassinar diverses dones, en Saeed es desespera cada vegada més per la manca d’interès públic en la seva missió divina.

Algunes reaccions a Canes:

Paco Vilallonga, a Twitter: Un thriller amb elements hitchcockians (recorda molt a “Frenesí”) però que podria signar David Fincher. Alguns forats de guió i de credibilitat llasten un conjunt potent però que potser decebrà als que van descobrir Abbasi amb “Border”. I a la seva crònica a Diari de Girona, hi afegeix: (..) Abbasi ha hagut de rodar el film a Jordània per la impossibilitat de fer-ho a Masshad, una de les ciutats santuari d’Iran, en la que passa l’acció. I és que Abbasi posa el focus en alguns temes tabú de la societat iraniana, com la prostitució o la corrupció del poder (..) Rodada alternant dos punts de vista – el de l’assassí i el de la periodista- deriva en el seu acte final cap a una radiografia extraordinàriament crítica amb la hipocresia i corrupció sistèmica del règim dels ayatollahs. Xavi Serra, a Twitter: La creuada d’un assassí de prostitutes, la cacera solitària d’una periodista motivada… HOLY SPIDER és un psychothriller simplot amb un èpileg de cinema social abjecte. Decebrà als fans de l’Ali Abbasi de BORDER. I a la seva crònica al diari Ara explica: (..) Si Border tenia una de les sorpreses més sonades del cinema recents, a Holy spider el que sorprèn és la seva rutinària –almenys per a una competició de Canes– aproximació al gènere, ple de tics dels psychothrillers dels noranta que alternaven el punt de vista de l’assassí i del policia (aquí periodista) que el persegueix. L’única explicació de la seva selecció al festival és que als programadors els ha fascinat la denúncia explícita i vehement del masclisme enquistat de la societat iraniana i, sobretot, la trama final que exposa sense cap subtilesa com la transmissió de valors patriarcals engendra la llavor de l’odi contra les dones. Contra aquest epíleg s’ha manifestat també Alejandro G. Calvo, que a Twitter ha escrit: A HOLY SPIDER Ali Abbasi sembla buscar la brutalitat del thriller amb psycho-killer però en realitat el que li interessa és retratar un terrible marc social d’assetjament i enderrocament a les dones a l’Iran. Molt bé la seva actriu principal: Zar Amir-Ebrahimi. Molt malament l’epíleg innecessari. Peter Bradshaw, a The Guardian, li posa 3 estrelles sobre 5 però remarca: el thriller criminal iranià pren un cas real i ho fa poc plausible. I explica que Es tracta d’un thriller dramàtic de ficció basat en el cas criminal real del treballador de la construcció iranià Saeed Hanaei, anomenat a la premsa “Spider Killer”, que l’any 2001 va ser arrestat per l’assassinat de 16 treballadores sexuals a la ciutat de Mashad i es va convertir en un heroi popular de la dreta religiosa per afirmar estar en una missió santa per netejar la ciutat de la prostitució. (Hanaei ja ha estat objecte d’un documental i d’un altre llargmetratge). Bradshaw tanmateix deixa millor l’esmentat epíleg: (..)  hi ha un factor d’inverosimilitud definitiu, però l’acte final de la pel·lícula, que mostra l’inquietant autodomini de Saeed i el seu desafiament impenitent al banc dels acusats, està ben gestionat (..) Per a concloure que: Holy Spider és sens dubte molt més descarat en el tractament del treball sexual a l’estat teocràtic d’Iran que una pel·lícula com, per exemple, The Circle (2000) de Jafar Panahi. Abbasi, sens dubte, transmet les actituds brutals que creen la victimització. Imma Merino, al diari El Punt Avui: (..) És un thriller amb una narrativa força convencional, però que adquireix força per la seva dimensió política (..) una crítica implacable d’una societat ferotgement masclista i patriarcal que, emparada en una moral religiosa, pot convertir un assassí de prostitutes en un heroi mentre permet que les dones siguin assetjades i controlades. Gerard Casau, a Twitter: Encara que no escatima sordidesa, a ‘Holy Spider’ Ali Abbasi és conscient que la història real d’un fanàtic assassí de prostitutes a Mashhad no requeria sortides de to, aferrant-se als codis del thriller “procedural” per pintar el retrat d’un Iran inèdit. David Ehrlich, a IndieWire: La convincentment indignada “Holy Spider”, d’Ali Abbasi, segurament es compararà amb moltes pel·lícules modernes d’assassins en sèrie, però el seu tema és un crim real (..) Si la primera hora contundent i sense pretensions de “Holy Spider” elimina gran part del suspens esgarrifós que les pel·lícules ens han acostumat a esperar d’històries tan horribles, això només és perquè la pel·lícula d’Abbasi està coberta amb un vel d’indiferència impenetrable. I aquest vel només es fa més gruixut quan l’Abbasi amplia el seu joc directe del gat i el ratolí en una condemna furiosa de la brutícia que la societat iraniana tolerarà per mantenir neta la seva pròpia imatge. Marta Balaga, a Cineuropa: (..) un altre treball magistral del director de Border (..) Hi ha alguna cosa en aquesta pel·lícula que fa que hom se senti completament incòmode, però no és degut a la seva violència: atès el tema, Abbasi en realitat es conté, però tot i així va haver de filmar la seva pel·lícula a Jordània. És principalment perquè la manera com la gent reacciona a la pel·lícula, la manera com es deshumanitzen les dones ràpidament i fàcilment, es percep com a reconeixible i es veu real (..) Almenys Abbasi exposa coses que molts preferirien mantenir ocultes o podrir-se al costat del camí. Àngel Quintana, a Caimán: (..) articulada com una denúncia contra els efectes ideològics de la política de la moralitat. Ali Abbasi, molt lluny dels elfs de Border, construeix un thriller contundent per acabar duent a terme una denúncia política sobre un règim en què la religió decreta quina és la moral pública i com tota alteració a aquesta moral crea estranyes croades que acaben protegint a la més despietada i ferotge societat patriarcal (..) Ali Abbasi remou els fonaments de les estructures polítiques del seu país d’origen, en una pel·lícula que no abandona mai les maneres del thriller i que porta a les últimes conseqüències la desraó política. Una obra amb les seves llums i ombres. Els personatges positius de la història que investiguen el cas consideren la pena de mort com un acte de justícia perillós davant la barbaritat dels que volen convertir el criminal en heroi. Ali Abbasi juga, tracta el tema des de l’ambigüitat: la moral vol alliberar l’assassí, la justícia instaura la pena de mort. On és realment la justícia? Fritz Lang a l’horitzó. Sergi Sánchez, a Facebook: (..) Holy Spider deixa de ser un thriller d’assassí en sèrie per convertir-se en un sorprenent film-denúncia. Abassi remata el seu discurs amb una coda tan inquietant com qualsevol execució sumària: la misogínia transformada en un model de comportament heroic té els seus hereus, és un mal endèmic que continuarà expandint la seva violència divina a l’empara popular.

Articles recents.

Crítica de Gerard Casau, al diari Ara: ‘Holy spider’, un ‘true crime’ que mostra la cara més sòrdida de l’Iran. (..) crònica negra que Abbasi entén com a símptoma d’una misogínia enquistada culturalment: no en va, aquests crims van ser elogiats des de les tribunes més fanàtiques (..) Tot i ser un cineasta afí al grotesc, com va demostrar amb la deriva terrorífica de la gestació subrogada a “Shelley” i filmant la vida sexual dels trols a “Border”, Abbasi modera en aquesta ocasió els elements morbosos, alternant els deliris sants de Hanaei amb la investigació d’una periodista que s’enfronta amb fermesa al dia a dia d’una societat masclista i patriarcalment monolítica (..) Aquesta narrativa serveix per sintetitzar la cronologia del true crime, però entra en crisi en l’últim acte del film, quan l’ambició d’assolir un retrat sociològic mou el director a introduir escenes que il·lustren amb obvietat grollera l’herència perversa del psicòpata protagonista.

Full de sala del cine Truffaut (Paco Vilallonga): A la recerca de l’assassí de l’aranya. (..) Més enllà de la seva apassionant trama detectivesca elaborada en format de thriller clàssic, el que més destaca a “Holy spider” és la seva demolidora fotografia de la societat iraniana. Una societat amb unes estructures de poder profundament corruptes, una misogínia que es traspua en tots els àmbits quotidians i una fractura generacional entre els defensors de la tradicionalitat i els estrats més joves que no van viure la revolució islàmica i que demanden canvis profunds (..) És aquí quan descobrim que més enllà d’atrapar-nos en la tensió asfixiant de la trama, el seu objectiu no és jugar al fet que descobrim la identitat del criminal, sinó enfocar la pel·lícula cap a la radiografia social (..)

Crítica d’Imma Merino, al diari El Punt Avui: Un ‘thriller´polític. (..) Creant tensió, però forçant la versemblança de certes situacions, Abassi no juga a l’intriga pel que fa a l’autor dels crims perquè, al capdavall, vol fer un film polític. La idea és que el règim fonamentalista iranià culpabilitza totes les dones i posa els seus cossos sota control, vigilància i assetjament: exerceix i abona la violència social contra elles. La repressió actual ho confirma: tanmateix, creix la resistència coratjosa de multitud de dones i força homes.

Crítica de Joan Millaret Valls, a Cinemacatalà.net: Clam contra la misogínia. (..) Rahimi s’endinsa en una societat profundament religiosa i tradicionalista, víctima ella mateixa de l’entorn, com l’assetjament que pateix d’un oficial de policia encarregat del cas. Tenim un treball esplèndid de l’actriu protagonista i, més enllà del codis del gènere, trasplantats a un escenari inhabitual, el film serveix premeditadament com a radiografia sobre la societat iraniana, impregnada de misogínia. Ens trobem una població que tolera i aprova els feminicidis i que, fins i tot, converteix al psicòpata en una espècie de màrtir o d’heroi. Una societat que disculpa el botxí i que culpabilitza les dones per la seva elecció de vida.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!