Club 7 Cinema

“La zona de interés” / “The Zone of Interest”. Durada: 1h46. Producció: EUA, Anglaterra, Polònia. Director: Jonathan Glazer. Guió: Jonathan Glazer, basat en la novel·la homònima de Martin Amis. Música: Mica Levi. Fotografia: Lukasz Zal. Repartiment: Sandra Hüller (Hedwig Höss), Christian Friedel (Rudolf Höss), Ralph Herforth (Oswald Pohl), Freya Kreutzkam (Eleanor Pohl), Max Beck (Schwarzer), Stephanie Petrowitz (Sophie), Lilli Falk (Heidetraut), Sascha Maaz (Arthur Liebehenschel). Nota: entre les companyies productores, A24 i Film4. Vista el dia 21.01.2024, en VE, a la Sala 1 dels OCine Blanes.

Sinopsi: El comandant d’Auschwitz Rudolf Höss i la seva dona Hedwig s’esforcen per construir una vida de somni per a la seva família en una casa amb jardí al costat del camp. Quan una nova destinació per al marit arriba a amenaçar tot el que han construït, Hedwig es nega a abandonar la casa dels seus somnis. 

Festivals i premis: Festival de Canes 2023 – Competició, Grand Prix, Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional, Mica Levi, premi (no oficial) Millor Banda Sonora de Canes 2023 | Altres festivals i premis.

Enllaç: IMDB

Comentari:

Per motius familiars, he passat una llarga temporada sense anar al cine -he vist el que he vist a la petita pantalla- i la extraordinària, imprescindible, “La zona de interés” n’ha estat el film del retorn. No en podia trobar cap altra de millor. Et reconcilia amb l’art cinematogràfic i amb les més bones sensacions de mirar una pel·lícula a la sala de cine.

D’imatge impecable, diàfana, i un so magnífic, tot molt eloqüent, permeteu que en remarqui dos plans que em van sacsejar especialment. En un veiem l’oficial nazi -agafat de perfil, en pla mitjà curt i lleuger contrapicat- que mira la seva ‘obra’ criminal i el núvol de cendres -dels crematoris- el va embolcallant, fins a fer-s’hi fonedís. Dura poc, però no pot ser més expressiu, sintetitzant l’abast de l’acció ‘professional’ de Rudolf Höss. L’altre pla que vull comentar especialment és el d’una flor, que veiem després que Hedwig Höss i la seva mare hagin comentat el caràcter paradisíac del jardí que han fet just a tocar del camp d’extermini i que la càmera ens hagi acabat mostrant l’esplet de flors que hi tenen. La darrera flor que ocupa tota la pantalla va envoltada d’un fons vermell que va prenent protagonisme fins a virar tot cap a aquest color de sang, mentre seguim sentint els esgarips dels presoners que, al camp adjacent, van a morir.

El text fílmic de “La zona de interés” és la història feliç de la família de l’eficient comandant d’Auschwitz, mentre al rerefons veiem el camp de concentració amb les xemeneies que no paren de fumar i el so ens va fent presents el dolor de les víctimes i els trets dels executors, sense deixar que ens oblidem d’aquell horror. Dotada la pel·lícula d’una abassegadora llibertat formal -reconstrucció de la quotidianitat dels membres de la família a la casa ‘de somni’ (captada amb tot d’angulacions diferents) i paisatge de la vora per a passejar-hi a cavall o pescar, seqüències de veu en ‘off’ (amb textos de cartes, ordres…), inserts com els plans que he comentat, salt d’aquell temps a l’actualitat, metafòrica davallada física final en la foscor per Rudolf Höss…-, amb un guió afinadíssim (que ens va il·lustrant sobre la vida dels nazis i, també, la seva relació amb els jueus), ens recorda la magnitud que va prendre el mal i ens apel·la al nostre present i la netedat amb què tractem la foscor terrible de la Història.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!