Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

3 d'agost de 2022
0 comentaris

“París, distrito 13” / “Les Olympiades”, de Jacques Audriard

París, distrito 13. Títol original: Les Olympiades. Director: Jacques Audriard. Guió: Céline Sciamma, Léa Mysius i Jacques Audriard, basat en els llibres de còmic Amber Sweet, Killing and Dying, Summer Blonde i Hawaiian Getaway, d’Adrian Tomine. Repartiment: Lucie Zhang (Émilie Wong), Makita Samba (Camille Germain), Noémi Merlant (Nora Ligier), Jehnny Beth (Amber Sweet). Vista el dia 30.07.2022, en VOSE, per Movistar.

Sinopsi: París, districte 13, barri de les “Olympiades”. L’Émilie coneix en Camille, que se sent atret per la Nora, qui es creua en el camí de l’Amber Sweet. Tres noies i un noi. Són amics, a vegades amants, sovint ambdues coses.

Informació: Les “Olympiades” és un barri de torres al bell mig del districte 13 de París, entre el carrer de Tolbiac i l’avinguda d’Ivry. Aquest barri correspon a un pla de renovació del barri dels anys setanta del segle passat, d’on ve la seva homogeneïtat arquitectònica ben constatable. Com a record de les olimpiades d’hivern de Grenoble de 1968, cada torra du el nom d’una ciutat olímpica: Sapporo, Mèxic, Atenes, Helsinki, Tòquio… I els carrers, noms d’especialitats olímpiques: carrer de la Javelin, carrer dels Disc… Les “Olympiades” és un barri molt original, exòtic, viu, socialment i culturalment barrejat. Els personatges de la pel·lícula hi viuen i s’hi troben (..) -Jacques Audriard, al dossier de premsa de Canes-.

En el barri concret que dona nom al títol original del film, els protagonistes -d’una trentena d’anys- tenen sexe, s’interrelacionen, traginen històries familiars i unes incerteses laborals. Són de races diferents i conviuen amb normalitat. El sexe no és per a ells un tema menor: l’Émilie el practica sense coartada sentimental; en Camille hi desfoga altres frustracions, sense voler necessàriament una relació de parella i apostant fort per tombar la dificultat de la Nora; la Nora va d’una relació boirosa de llarga durada, té dificultats amb Camille i descobreix Amber Sweet… Però la pel·lícula planteja que, en aquesta realitat de “sexe fàcil” hi ha delit d’amor. Tots quatre reflecteixen una certa realitat generacional i social. Aquests personatges estan molt ben interpretats i ben perfilats pel guió -bo i que sovint et posa davant una situació nova i després te n’explica l’entrellat- i el seu què es va consolidant a mesura que avança el metratge i van trobant-se. La posada en escena, amb una fotografia en blanc i negre, és estilitzada, eficaç, elegant. Però alguna cosa no funciona en aquesta pel·lícula…

Què és que no hi va pas? Potser l’exposició del “sexe fàcil”no té el menor interès en aquests moments en què ens trobem -malgrat l’atractiu dels cossos que hi intervenen- i el plantejament del “delit d’amor” ve molt tard i s’enllesteix ràpidament. Potser la realitat multicultural, social i generacional que pinta no resulta en absolut res de nou. Potser la trama argumental, per ben teixida que estigui no aconsegueix atrapar prou… No sabria que dir, potser un xic de cada.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!