Ho publiquen l’ Avui. cat (Esteve Riambau serà el nou director de la Filmoteca de Catalunya) i Cultura21.cat (Esteve Riambau serà el nou director de la Filmoteca de Catalunya). Me n’alegro, em sap greu i alhora no puc deixar d’expressar un parell de temors que em provoca la notícia. Anem a pams.
Me n’alegro per Esteve Riambau, que atresora un bagatge prou conegut i reconegut d’estudi, coneixement, difusió, docència, gestió i fins de creació cinematogràfica.
Em sap greu per alguns dels altres 18 candidats i candidates, d’algun dels quals ja n’havia parlat i que igualment tenen un bon perfil com per haver guanyat el concurs.
Els temors. Tot i que la personalitat de cadascun dels candidats/ates hauria aportat característiques diferents al futur de la Filmoteca de Catalunya, no són precisament de característiques intrínsicament cinematogràfica els temors que tinc. Sé, permeteu que ho digui abans de revelar-los, que segurament us sorprendran a bona part dels lectors, però us asseguro que sé el que em dic. Primer temor: em preocupa el futur de la llengua catalana a la Filmoteca. Segon temor: em preocupa encara més la catalanitat de Filmoteca de Catalunya, que progressivament pot anar convertint-se en una eficient delegació de la Filmoteca Espanyola a Catalunya. Tant de bo que el temps m’esvaeixi aquests neguits perquè no es confirmin a l’hora de la veritat; però ho veig difícil. Evidentment, molt més difícil del que la majoria us podeu pensar. El meu coneixement del personatge em dóna peu a aquests temors; però potser també resulta que aquest meu coneixement em priva de veure altres coses. El temps dirà i tant debò que digui molt diferent al que em temo que dirà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Me n’alegro per l’Esteve. Jo vaig llegir sovint els seus comentaris de Diumenge a l’AVUI, amb el títol genèric “Quaderns de Cinema”, igualment que les seves crítiques al mateix diari i a la revista FOTOGRAMAS.
El desitjo bona sort, em va semblar sempre una persona seriosa i discreta, això és el que cal ara per les tasques difícils, no pas de gent amb notorietat contínua.
Un salut,
JULIÁN.