Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Us recomano especialment, vivament, que llegiu el magnífic article de Judith Vives, Els sons de Tokio, que ha publicat al seu bloc, Espai Isidor.
Parla, Vives, de com van impressionar-la els sons de la ciutat i com els dies que hi va ser li venia a la memòria Cafè Lumière, de Hou Hsiao-hsien. Si ho comenta ara, esclar, és perquè s’ha estrenat Mapa dels sons de Tòquio, d’Isabel Coixet, i se l’ensuma ben bé quan escriu: Desconec si Isabel Coixet ha vist aquesta pel·lícula -si l’ha vist, no ho explica gaire- ni quin és el mapa de sons de Tokio que ara proposa, ni si haurà estat capaç de projectar-hi vivències amb alguna espurna de veritat, tan propens com acostuma a ser el seu cinema a la impostura i el simulacre.
Sí, Judith, estic totalment d’acord amb tú, oimés quan dius: crec que ara és un bon moment per recuperar “Cafè Lumière” i el seu emotiu i sobri mapa dels sons de la vida.
Anant a Vull llegir la resta de l’article, el tràiler de Cafè Lumière, del mestre Hou Hsiao-hsien.
FOTO Instantània del rodatge de Cafè Lumière, de Hou Hsiao-hsien
Tràiler de Cafè Lumière, de Hou Hsiao-hsien
***
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!