Club 7 Cinema

L’assistència del públic al Festival de Canes és molt limitada, ja que les projeccions de les pel·lícules estan reservades als acreditats (premsa, indústria, convidats, jurats…) i, si no, per accedir-hi la gent ha d’aconseguir-ne alguna invitació (que van molt buscades). Els ‘cannoises’ no festivalers poden comprar entrades, això sí, exclusivament per a la Quinzena dels Cineastes i la Setmana de la Crítica o conformar-se a ser testimonis de la glamurosa arribada dels artistes i pujada d’escales del Palais cap a les sessions de gala. I els queda una altra opció: el cinema a platja, on poden veure un programa de films, asseguts en gandules boniques, a les sessions vespertines.

El Festival aprofita per a projectar al cinema a la platja alguns títols (n’hi ha de restaurats) que poden resultar atractius pels cinèfils o a nivell popular i, sobretot, que no els han cabut a la secció Cannes Classics que se celebra dins del palau (per això les restauracions -encara que no asseguren que siguin estrenades aquí- i hi colen uns quants homenatges).

Cinema a la Platja 2023.

“Underground”, d’ Emir Kusturica  (1995). Durada: 2h47. Palma d’Or. Restauració 4k.

“Thelma & Louise”, de Ridley Scott (1990). Durada: 2h10. Restauració 4k supervisada per Ridley Scott.

“L’Été meurtrier”, de Jean Becker  (1983). Durada:  2h05. Producció França. Restauració 4k.

“Le Sens de la fête”, d’ Éric Tolédano i Olivier Nakache  (2017). Durada: 1h57. Producció França. Recordant  Jean-Pierre Bacri.

“Flo”, de Géraldine Danon (2023). Durada: 2h11. Producció França. Estrena mundial. Amb Stéphane Caillard, Pierre Deladonchamps, Didier Bourdon. Sobre “la petita núvia de l’Atlàntic”, que va assolir el seu punt àlgid amb la seva victòria a la Route du Rhum el 1990. Una pel·lícula-esdeveniment sobre la gran navegant Florence Arthaud.

“La fúria del dragó” / “Meng long guo jiang” / “The way of the dragon” / “El furor del dragón” / “La Fureur du dragon” , de Bruce Lee (1972). Durada: 1h35. Producció Hong-Kong. Commemoració del 50è eniversari de la mort de Bruce Lee. Bruce Lee contra Chuck Norris al Coliseu de Roma, una lluita dantesca! Per a commemorar el cinquantè aniversari de la mort del Petit Drac, la tercera pel·lícula de l’icònic Bruce Lee, que en va ser l’actor, guionista, director i productor principal.

“Carmen”, de Carlos Saura (1982). Durada: 2h32. Producció Espanya. En homenatge a Carlos Saura. Restauració 4k.

“Mars Express”, de Jérémie Périn (2023). Durada: 1h23. Producció França. Estrena mundial. Film d’animació. L’Aline Ruby, un detectiu privat tossut, i en Carlos Rivera, una rèplica androide del seu soci que va morir fa cinc anys, s’embarquen en una carrera contra rellotge a través de Mart. Han de trobar en Jon Chow, un senzill estudiant de cibernètica que fugi, abans que els assassins mercenaris que li van al darrere se’l carreguin.

“Males terres” / “Badlands”, de Terrence Malick (1973). Durada: 1h33. Producció EUA. En record del productor Ed Pressman.

“L’Eté en pente douce”, de  Gérard Krawczyk  (1987). Durada: 1h37. Producció França.

“Sarafina!”, de Darrell Roodt (1992). Durada: 1h57. Producció Sud-àfrica. En Sessió Especial al Festival de Canes l’any 1992, una pel·lícula emblemàtica, musical i políticament forta que va impressionar. Després de l’èxit en la seva presentació, la pel·lícula va fer una gira mundial, va ajudar a conscienciar i va ser adaptada com a musical a Broadway.

“Alberto express”, d’Arthur Joffé  (1990). Durada: 1h32. Producció França. Plena de tendresa i poesia, una obra eixordadora realitzada a una velocitat vertiginosa, sobre la paternitat, entre Itàlia i França, amb un Sergio Castellitto en un dels seus millors papers, commovedor, tendre i en la més pura tradició de la comèdia italiana.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!