Club 7 Cinema

Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Sacro Gra, de Gianfranco Rosi; pel·lícula estrenada el 19.09.2014 en algunes pantalles del nostre país.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

(..) A Gianfranco Rosi no li interessa mostrar l’epicentre de la ciutat eterna sinó la vida a la perifèria, li interessa mostrar el GRA (Grande Raccordo Anulare), nom amb què es coneix popularment l’autopista de 67 quilòmetres que dóna la volta a Roma (..) Ha volgut interessar-se per personatges que han perdut tota centralitat en la Itàlia actual i que sobreviuen amb les seves dèries, preocupacions i obsessions. L’univers que retrata Rosi és el dels ponts que travessen l’autopista, el paisatge dels no-llocs i els petits refugis d’un seguit de personatges (..) Tots els personatges tenen una curiosa vena creativa, però semblen condemnats a viure eternament en un entorn que es manifesta com si fos una mena de llimbs (..) Les vides d’aquests personatges asocials, que semblen resignats a la seva pròpia condició existencial, són captades amb una càmera observacional. El documentalista no intervé en la seva quotidianitat, procura no alterar-la i vol sobretot donar una dimensió humana a tot allò que està mostrant (Àngel Quintana, Relats de la perifèria romana, suplement Cultura del diari El Punt Avui, 19.09.214)

(..) Rosi pensa la imatge de la ciutat a través del paisatge humà (..) però, en comptes de fer el típic retrat, aposta per un document fragmentari d’aquestes set vides, totes singulars i totes oposades, per oferir un mosaic potser més convencional del que promet (..) Sembla que aquí hagi oblidat el risc a casa abans de fer tombs per aquesta artèria urbana, per molt que la seva mirada s’aturi amb justícia poètica en els personatges que la poblen (Paula A. Ruiz, Sacro Gra, diari Ara, 19.09.2014)

(..) tenint sempre en el pensament com a llibre de capçalera Les ciutats invisibles de Calvino. Així, confecciona un retrat coral de poderosa força, que incideix en les desigualtats socials dins d’un panorama que sembla abocat a un procés de descomposició, de somnis perduts (Beatriz Martínez, Sacro Gra, Time Out Barcelona, 19.09.2014)

Crèdits fotogràfics: Surtsey Films.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!