Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

2 de gener de 2015
0 comentaris

Altres veus (repesca): “El llop de Wall Street”, de Martin Scorsese

Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre El llop de Wall Street (The Wolf of Wall Street), de Martin Scorsese, estrenada a la nostra cartellera fa gairebé un any i que és un títol indispensable en el balanç anual de 2014.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

Àngel Quintana (Del somni al deliri americà, diari El Punt Avui, 17.01.2014) escriu, entre moltes altres coses: Scorsese sembla voler adoptar la via més carnavalesca per descriure la decadència d’una civilització. L’excés no ve determinat només pel personatge sinó per la direcció, per una posada en escena frenètica i per un muntatge que no deixa reposar. La comèdia serveix perquè Scorsese es reafirmi com el més gran entre els grans.

Per Eulàlia Iglesias (El lobo de Wall Street, diari Ara, 17.01.2014), el cineasta agermana el protagonista d’aquest film amb els d’Un dels nostres (1990) o Casino (1995), mitjançant una mateixa estructura narrativa. La qualifica de pel·lícula tan excessiva i desaforada com el seu protagonista. I considera que aquí se segueix construint el retrat d’un país on la base del poder econòmic la conformen bandes de col·legues que depreden i es diverteixen junts mentre no vagin mal dades.

Josep Lambies (El lobo de Wall Street, Time Out Barcelona, 17.01.2014) la té per depravada, excessiva i barroca, com un descens a l’infern amb totes les de la llei. Per ell, Martin Scorsese ens embafa fins a les celles. Ho resumeix dient que són tres hores de degeneració portades als extrems del que un cos pot suportar sense rebentar com la bomba Orsini. Brutal.

Fotos: MetropolitanFilmExport.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!