Club 7 Cinema

Al CineBaix, de Sant Feliu de Llobregat, s’ha estrenat en VOSC, i a un conjunt d’altres sales, en VC, “Pla 75“, de Chie Hayakawa.

Sinopsi: El Japó en un futur proper. El programa de govern Pla 75 anima la gent gran a ser sacrificada per a posar remei a una societat envellida. Una dona gran els mitjans de supervivència de la qual estan desapareixent, un venedor pragmàtic del Pla 75 i un treballador filipí s’enfronten a opcions de vida o mort.

Amb Chieko Baishô, Hayato Isomura, Taka Takao, Yumi Kawai.

Aquesta pel·lícula es va projectar a Un Certain Regard del Festival de Canes de l’any passat i en vaig recollir algunes reaccions:

Fabien Lemercier, a Cineeuropa: (..) toca amb delicadesa i des d’un angle una mica futurista el delicat tema de l’eutanàsia (..) Chie Hayakawa trena una pel·lícula molt aguda, exposant les diferents facetes del seu (important) tema social a través de retrats subtilment dibuixats. Inevitablement movent-se en la seva dimensió crepuscular, el llargmetratge, tanmateix, evita amb molta cura el sentimentalisme i la cineasta demostra amb elegància els seus múltiples talents, tant a nivell narratiu (..) com a nivell d’una posada en escena discretament molt sofisticada. Screen Internacional, a Twitter: (..) un comentari inquietant sobre la manera en què les societats llencen aquells que consideren que ja no són valuosos.

La crítica de Fabien Lemercier, la podem llegir íntegra i traduïda al document de CineBaix: Pla 75.

Ran de la seva estrena a casa nostra, se n’ha publicat una crítica:

Crítica d’Imma Merino, al diari ‘El Punt Avui’: L’odi a les persones grans. (..) L’òpera prima de Chie Hayakawa (..) no sembla ambientada en una hipotètica societat futura. Es presenta com una distòpia que pot irrompre no només al Japó actual, sinó en qualsevol lloc del món on l’envelliment de la població es considera un problema econòmic, encara que l’allargament de la vida comporti beneficis enormes a les farmacèutiques. Tant se val: és la terrible idea que els ‘vells’ fan nosa i que costa mantenir les seves pensions. (..) El film vol ser volgudament fred i evita el dramatisme, però a un preu: és una llàstima que la seva aposta humanista per la vida, inclosa fermament la de les persones grans, no inspiri moments vibrants i sigui força ensopit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!