Club 7 Cinema

Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © Jour 2 Fête Jasmine Trinca, a Miele, de Valeria Golino

(..) Golino li ha ofert a Trinca un personatge complex (amb replecs amagats que mai es fan del tot evidents dins la subtilesa pretesa pel film i sovint aconseguida amb una posada en escena rigorosa) que contribueix a la maduració interpretativa de l’encara jove actriu, que en principi mostra una fredor inesperada, donant la volta a una certa imatge dolça, per després encarnar la tristesa. “Miel”, de fet, se centra en el retrat d’un personatge, malgrat que abordi un tema greu, complicat i delicat com el de l’eutanàsia i que ho faci d’una manera gens discursiva amb la qual convida a la reflexió de l’espectador (Imma Merino, La solitud d’un àngel de la mort, suplement Cultura, diari El Punt Avui, 11.04.2014)

Les bruixes no són mala gent (..) El clixé mitològic perd tots els seus atributs: Jasmine Trinca fa el paper d’una noia jove, ingènua, de bon veure, que encara viu atrapada en un aprenentatge endarrerit, fornicant a tort i a dret, tancant discoteques cada nit, cubata en mà. No té rastre de la malícia d’aquelles velles remeieres de barret en punta. Aquesta és una bruixa de les bones (Josep Lambies, Miel, Time Out Barcelona, 11.04.2014)