Club 7 Cinema

Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre la Petxina d’Or 2014, Magical Girl, de Carlos Vermut, que avui s’estrena a bona part de la nostra cartellera i, en particular, també al Cinema Truffaut, de Girona.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

Recordem que els cronistes del Festival de Sant Sebastià van escriure’n textos com aquests:

(..) Carlos Vermut, un dels directors espanyols emergents, demostra la seva potència visual (..) Sense discutir la força del seu estil, el film cau en una certa explicitud (acaba sent massa demostratiu i tancat) volent ser enigmàtic (Imma Merino, diari El Punt Avui, 26.09.2014)

(..) És una pel·lícula volgudament pertorbadora en què es creuen les vides d’uns personatges amb alguna cosa diferentment fosca (..) És un film recargolat i un pèl malaltís que, volent jugar amb el misteri, acaba essent molt més obvi del que aparenta tant pel que s’hi mostra com pel que s’hi diu. Hi ha una peça d’un hipotètic puzle que sembla solta, però que, finalment, encaixa massa (Imma Merino, diari El Punt Avui, 28.09.2014)

(..) la descoberta de pel·lícules tan singulars i trencadores com la de Carlos Vermut justifica per si sola el que portem de competició (..) Un film que subverteix les expectatives del públic. A “Magical girl” és difícil saber si s’està veient un melodrama pervers o un thriller de terror (..) Però del que no hi ha dubte és del geni de Vermut, potser el director de ficció amb un univers propi més sòlid que ha aparegut en el cinema espanyol des d’Iván Zulueta, Bigas Luna o Pedro Almodóvar (..) També està més continguda la voluntat de deixar caps sense lligar perquè l’espectador completi el trencaclosques després de la pel·lícula. Però la capacitat de Vermut per crear misteri i obrir les portes de la imaginació en el públic continua intacta (Xavi Serra, diari Ara, 26.09.2014)

(..) Paradoxes morals insòlites, humor macabre, notes pop i atmosferes tèrboles són alguns dels elements de la poètica personal de Vermut (..) El film traça un laberint narratiu que habiten personatges trencats i fascinants (..) És un trencaclosques amb punts de fuga cap al misteri, un melodrama terrorífic amb estructura de thriller que atrapa l’espectador en la seva teranyina (Xavi Serra, diari Ara, 28.09.2014)

(..) malgrat que s’hi pot detectar el rastre d’influències confesses com ara Carlos Saura i Luis Buñuel, la flamant Concha d’Or confirma un univers intransferiblement personal, tan fosc i desolador com les profunditats de l’ànima humana encara que també estranyament hilarant i ple de commovedor patetisme (Nando Salvà, diari El Periódico, 28.09.2014)

I, ran de l’estrena, se n’han publicat crítiques així:

(..) Sorprenent, carismàtica barreja de ‘thriller’ geomètric i intriga existencial (..) hipnòtic i fascinant (..) El resultat és d’una complexitat inabastable, i acaba parlant del desig i les seves dualitats com si es tractés d’un misteri metafísic en forma de novel·la policíaca (Carlos Losilla, Magical Girl, Time Out Barcelona, 17.10.2014)

(..) personal, diferent i trencadora. Perquè “Magical girl” no s’assembla a cap altra pel·li. Té un tic-tac rematadament propi, un sentit estètic que té més a veure amb la novel·la gràfica que amb el cinema, una manera de dosificar la informació sorprenent i, en general, una concepció de la tragèdia molt única, aparentment freda i certament rotunda (..) Un magnífic drama desdramatitzat sobre els actes desesperats de les persones que estimen (o desitgen) massa intensament (Joan Pons, Magical Girl, diari Ara, 17.10.2014)

(..) El gust per l’enigma, per l’obertura i confluència de diverses línies narratives i la inspiració del còmic i de l’animació, donant-li la volta amb una ironia que pot ser sinistra, també es reflecteixen a “Magical Girl” (..) Vermut barreja gèneres amb desimboltura (..) i sobretot demostra una potència visual capaç d’atraure i inquietar l’espectador o, en tot cas, de mantenir-lo atentament tens davant les imatges. Tanmateix, hi ha alguna cosa malaltissa en aquesta pel·lícula que pot tirar una mica enrere (Imma Merino, Atracció i inquietud, suplement Cultura del diari El Punt Avui, 17.10.2014)

(..) En una escena de “Magical Girl”, un personatge secundari defineix la tauromàquia com el pols entre la raó i l’instint i, a partir d’aquí, troba en aquest joc de contraris una possible idea d’Espanya. També és una clau d’interpretació de la mateixa pel·lícula, medul·larment espanyola malgrat el seu joc subtil i constant amb referents orientals (..) Construeix la seva identitat pròpia a partir d’aquesta tensió entre raó i instint, entre façana i inconscient. Amb una mirada asèptica, de fredor gairebé kubrickiana, Vermut disposa un laberint, sense centre, a l’interior del qual podem observar la vulnerabilitat i la caiguda dels seus personatges (..) Cineasta autodidacte format com a historietista, Vermut esbossava un univers propi que aquí creix i es consolida, afirma el seu to i conté les seves tendències centrífugues i el seu gust per l’ocasional desviament capritxós (Jordi Costa, Nena de foc i gel, diari El País, 17.10.2014)

Crèdits fotogràfics: Avalon.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!