Club 7 Cinema

Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © Avalon Frances Ha, de Noah Baumbach

(..) acaba sent el millor i més excel·lent retrat sobre els que ja estan prop de la trentena i encara no saben què han d’acabar fent de les seves vides i, probablement, no ho podran acabar de saber mai. Tot està explicat sense cap mena de sentit de transcendència, buscant la lleugeresa i imposant el sentiment que la pel·lícula no va mai enlloc, perquè es perfila un camí que no pot, ni vol, tenir cap direcció (Àngel Quintana, Una comèdia lleugera, suplement Cultura, diari El Punt Avui, 04.04.2014)

(..) Més enllà de la seva gràcia cal·ligràfica i el seu argument sentimental, aquesta és la gran pel·lícula sobre el període de desorientació que epiloga la vida d’estudiant i prologa l’entrada al món laboral. També és un magnífic estudi sobre la presa de consciència del talent propi (si és que se’n té) i els últims cops de cisell que acaben d’esculpir la personalitat d’un individu (Joan Pons, Frances Ha, suplement Play, diari Ara, 04.04.2014)

(..) magni?fic retrat femeni?, il·luminat per referents tan enlluernadors com la Nouvelle Vague (la mu?sica de Georges Delerue), Leos Carax (el ‘Modern love’ de Bowie), el ‘mumblecore’ (la gran Greta Gerwig), Woody Allen (Nova York en blanc i negre) o la ‘bromantic comedy’ (Sergi Sánchez, Frances Ha, Time Out Barcelona, 04.04.2014)