Club 7 Cinema

“El regreso de las golondrinas” / “Le retour des hirondelles” / “Terra e Polvere” / “Return to Dust” / “Yin ru chen yan”, de Li Ruijun, podria haver guanyat al Festival de Berlín l’any que ho va fer “Alcarràs”, segons que ens diu algun cronista que hi va ser, i va guanyar l’Espiga d’Or al Festival de Valladolid 2022. Va ser un èxit de taquilla a la Xina, però li va caure al damunt la censura i la pel·lícula va ser retirada de circulació en aquell país i se’n prohibí parlar, si més no, en alguns cercles. Ara s’ha estrenat a Catalunya.

Sinopsi: La humil i senzilla Ma, i el tímid Cao, han estat expulsats de les seves respectives famílies i obligats a contraure un matrimoni concertat. Ara hauran d’unir les forces i construir una llar on sobreviure. Enmig de l’adversitat, comença a forjar-se entre ells un vincle, ja que tant Ma com Cao, en sintonia amb els cicles de la Terra, es creen un refugi on poden prosperar.

Amb Wu Renlin i Hai Qing.

Més informació en aquest article de Wikipèdia: Yin ru chen yan.

Articles publicats ran de la seva estrena.

Daniel Pérez Pàmies, Full de sala del Cinema Truffaut: (..) La Xina rural que el Ruijun Li mostra no és gens complaent amb la política oficial del règim i, encara que pot ser que ja no ens sorprengui, la misteriosa desaparició de la pel·lícula de les plataformes de streaming xineses deuria almenys alertar-nos del perill i l’estupidesa de la censura cultural. (..) Entre tota l’hostilitat que comporta la vida a l’entorn rural xinès, el Ruijun Li aconsegueix rescatar algunes imatges realment precioses a partir de la màxima austeritat. (..) Potser pot haver-hi una mena de romantització de la pobresa o fins i tot una mica d’ingenuïtat en aquesta idea que l’amor, com el blat, pot germinar en els llocs més inhòspits si es treballa prou. La parella comença distanciada, però a poc a poc es va acostant, com si l’amor fos també una qüestió de freqüència. Però la vida sempre és complexa i “El regreso de las golondrinas” tampoc fuig dels cops del destí. En tot cas, si l’amor sorgeix i deixa marca és perquè probablement sempre va estar present, manifestant-se en els petits gestos (..).

María Adell Carmona, crítica per al diari ‘Ara’: El conte d’amor commovedor fins a les llàgrimes que el govern xinès ha censurat. (..) Aquesta és, doncs, una història d’amor que creix tan lentament com les espigues en un camp de blat, un relat commovedor fins a les llàgrimes que defensa que els afectes poden madurar als terrenys menys fèrtils. Li Ruijun mira amb empatia els protagonistes i el seu estil de vida, marcat pels canvis d’estació i els ritmes de la natura, i també el to pausat de la vida rural, que es transmet a la textura del mateix film. El cineasta no obvia la duresa del treball agrícola i, sobretot, la corrupció i els abusos d’una política agrària que deixa desprotegits els més febles. Potser per això, tot i el seu pas reeixit per festivals, el govern xinès ha censurat la pel·lícula: l’exquisida armadura estètica no amaga el seu alè crític i realista.

Imma Merino, crítica per al diari ‘El Punt Avui’: La dignitat d’uns pàries de la terra. (..) una història íntima (l’amor que creix entre Ma i Cao a mesura que conviuen i treballen junts la terra) amb un transfons polític que no es remarca, però que hi és prou perquè la pel·lícula hagi estat censurada pel govern xinès. També podria dir-se que el director Li Ruijun mostra una extrema delicadesa i un marcat sentit estètic sense diluir una intenció crítica amb què mostra un món que sembla una barreja de feudalisme i capitalisme. (..) Afrontant les condicions adverses, Cao i Ma treballen amb cura la terra i celebren els seus fruits, com ara les espigues en el seu esplendor daurat, mentre els seus cossos van acostant-se. La mirada humanista de Li Ruijun fa que mostri la dignitat d’aquests pàries de la terra que van creant un món entre ells dins del qual s’ajuden i es reconforten. Un món de resistència, però fràgil com ho és la vida .

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!