Club 7 Cinema

“Conspiración en El Cairo” / “Boy from Heaven” / “Walad Min Al Janna”, de Tarik Saleh, s’ha estrenat finalment a les pantalles del Principat (d’entre les quals, les del Truffaut, de Girona), en VOSE. Ens parla de l’ Adam, un simple fill de pescador, que ingressa a la prestigiosa Universitat Al-Azhar del Caire, epicentre del poder de l’islam sunnita. El primer dia d’escola, el Gran Imam al capdavant de la institució mor sobtadament. L’Adam es troba llavors al cor d’una lluita de poder implacable entre les elits religioses i polítiques del país.

El seu director, Tarik Saleh, tot i viure a Suècia, es mostra molt interessat pel país patern, Egipte, com ho testimonien aquest film i el seu anterior, l’interessantíssim policíac El Cairo Confidencial (Gran Premi a Sundance).

“Conspiración en El Cairo” / “Boy from Heaven” / “Walad Min Al Janna” va guanyar el Premi al Millor Guió al Festival de Canes 2022.

En aquest apunt reprodueixo algunes reaccions que vaig recollir-ne després de la projecció del film a Canes i hi afegeixo articles publicats ran de l’estrena:

Algunes reaccions a la projecció de Canes 2022:

Paco Vilallonga, a Twitter: Notable exercici de denúncia en forma de thriller, el film del director egipci fa una crítica demolidora de la corrupció i les lluites de poder entre religió i Estat en l’Egipte contemporani. Absorbent i contundent. Grata sorpresa. Àngel Quintana, a Caimán: Egipte és una República àrab on l’Islam és la religió oficial que considera que l’Alcorà determina les lleis. En aquest context, hi ha algunes normes que poden pertorbar els pactes claus entre l’Estat i l’Islam, cercant equilibris estranys. A partir d’aquestes premisses Tarik Saleh (..) construeix un thriller polític (..) Tarik Saleh construeix una espècie d’”El nom de la rosa” a l’interior del profund Islam sunnita en què els imams s’apunyalen entre si per a conquerir el poder, mentre el noi del cel -un personatge poc definit- intenta actuar al servei d’uns interessos d’Estat que poden girar-se en contra seu o convertir-lo en una esperança de futur. Tarik Saleh porta amb bon ritme aquest thriller conspiratori, però sobretot destaca la valentia de la producció per penetrar a les clavegueres de l’estat egipci i desvetllar alguna cosa fosca darrere dels murs de les grans mesquites. Joan Millaret, a Cinemcatalà.net: (..) un sòlid i robust film egipci, amb coproducció europea. Pels industriosos Screen Internacional: aquí hi ha un definit potencial comercial, que el defineix com a thriller laberíntic, però satisfactori. Peter Bradshaw, a The Guardian, li posa quatre estrelles sobre cinc i diu: (..) Drama d’espionatge i conspiració que es deixa veure i satiritza la corrupció de l’església i l’estat. Aquí hi ha una barreja intrigant de menyspreu i paranoia, juntament amb un anhel de figures individuals decents per entre mig, que m’ha fet recordar John le Carré. Per la seva banda, Xavi Serra, en una crònica per al diari Ara que he penjat a l’apunt específic diu: Un pot ser casualitat, però dos ja no. La secció oficial del Festival de Canes, caixa de ressonància del cinema d’autor global, inclou aquest any dos thrillers ambientats en el món islàmic: ¿una nova tendència ha arribat per quedar-se? (..) L’insòlit de l’escenari no és l’única virtut d’aquest thriller competent que no guanyarà la Palma d’Or però que es gaudeix sense problemes. Més en contra s’hi manifesta José Luís Losa, a la seva crònica per a La Voz de Galícia: (..) proposa una cosa com “El nom de la rosa” traslladat al major temple del món musulmà (..) La idea està plena de possibilitats. Però el guió, la realització, tot a la pel·lícula és d’una trivialitat tan ingènua i de tan poca traça que el conclave de complots a la Gran Mesquita sembla un embolic de putxinel·lis sunnites. Tampoc la deixa bé Sergi Sánchez, a Facebook: (..) un thriller d’espionatge més aviat tosc, que triga una hora a arrencar, i que, quan es decideix a pujar la tensió dramàtica de la seva intriga, no pot evitar tota mena de deus ex machina per potenciar l’obvietat del seu discurs polític.

Articles publicats ran de la seva estrena:

Crítica d’Eulàlia Iglesias, al diari ‘Ara’: ‘Conspiración en El Cairo’: ‘El nom de la rosa’ a la capital egípcia. (..) podria haver estat l’encreuament ideal entre una versió musulmana i al segle XXI d'”El nom de la rosa” i un ‘nordic noir’ trasplantat al Caire. (..) respon a la tendència contemporània de cert cinema no occidental d’abordar assumptes particulars des de l’atractiu universal que ofereix el thriller com a gènere. (..) Ens hauria agradat que Saleh s’endinsés més en els laberints filosòfics de la universitat sunnita, més enllà de la seva arquitectura aclaparadora. Però prefereix prioritzar les dinàmiques no sempre ben tensades del thriller a través de les peripècies d’un protagonista que es troba en el dilema moral de sobreviure o trair els seus principis (..).

Crítica d’Imma Merino, al diari ‘El Punt Avui’: Les clavegueres del poder. (..) A Tarik Saleh l’interessen les lluites de poder i els seus abusos. També les seves conspiracions. Seguint amb les formes del thriller de “The Nile Hilton Incident” [“El Cairo confidencial”], al seu nou film aborda les tensions i alhora les aliances entre el poder religiós i el poder governamental egipci. (..) El jove, reclutat per un agent secret, actuarà com a espia dins d’una intriga a la qual li costa d’arrancar i que, amb poca traça, es permet tota mena de girs de guió. Una mica òbvia en el seu discurs polític sobre el poder corrupte i corruptor.

Article de Paco Vilallonga per al ‘Full de sala del Cinema Truffaut’: Intriga a la universitat. Els darrers anys s’està produint una interessant corrent cinematogràfica als països de l’Orient Mitjà que aposta pel thriller com a gènere que articula i vehicula una radiografia social i política. (..) aprofundeix en el thriller per reflexionar sobre els difícils equilibris entre religió i política en l’Egipte post “primavera àrab”. (..) La pel·lícula de Tarik Saleh està guiada per un magnífic guió -justament premiat a la darrera edició del Festival de Cannes- i corrobora la capacitat del director suec per submergir-nos en una trama apassionant que ens manté permanentment en tensió. (..) El guió és modèlic en la forma en que manté un fil argumental purament d’intriga immediata amb aires hitchcockians, mentre va desgranant el complex rerefons religiós, social i polític del context global. (..).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!