Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Carbó negre, gel prim (Bai Ri Yan Huo | Black Coal, Thin Ice | Black Coal), de Yi’nan Diao; pel·lícula estrenada aquest cap de setmana en algunes pantalles del nostre país.
Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.
(..) un film potent i desassossegant amb el qual el xinès Diao Yinan proposa una nova revisió de la tradició del cinema negre. Hi ha molt d’estil en aquesta pel·lícula (..) El món que presenta és fosc, clos i hostil (..) Tot i que es nota que Diao Yinan és un guionista brillant i a la vegada gens convencional, la potència del film, més que amb la sorpresa narrativa, té a veure amb la seva atmosfera: la fredor silenciosa d’un paisatge nevat, on els protagonistes semblen atrapats, reforçada amb un ambient ‘metàl·lic’ pesant (..) Hi ha molta solitud i, per transmetre-ho, Diao Yinan fa un ‘thriller’ sense recrear-se en l’acció i, en canvi, allargant els temps aparentment morts amb els quals es percep un món opressiu i una gran incomunicació (Àngel Quintana, Crims, neu i solitud, suplement Cultura del diari El Punt Avui, 03.10.2014)
(..) aquest contundent film de Diao Yinan aconsegueix singularitzar-se respecte als relats criminals del seu temps. I això ja és un mèrit enorme (..) Aposta per un tractament espartà i brut, gairebé de realisme social, que es posiciona als antípodes del formalisme (Joan Pons, Black Coal, diari Ara, 03.10.2014)
(..) un relat sobretot atmosfèric d’intriga policíaca, (..) funciona prou bé. Però el director decideix enredar vegades més del compte la trama i les relacions entre els dos personatges principals (..) La baixa intensitat dramàtica guanya llavors a l’atmosfera, i amb això es dilueix l’originalitat visual de la proposta (Quim Casas, L’hivern del crim, diari El Periódico, 03.10.2014)
(..) Crítica social i gènere policíac: la fórmula no és nova (..) Però en el context de la nova Xina el resultat és més que exòtic: és conmovedor (..) [Els personatges] Diao Yinan els entén a tots, més que símbols, com a persones en la cruïlla (Salvador Llopart, Cinema negre xinès, La Vanguardia, 03.10.2014)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!