A Bruges (In Bruges / Escondidos en Brujas / Bons baisers de Bruges / In Bruges. La coscienza dell’assassino), de Martin McDonagh
(..) una obra amb personalitat pròpia, que destaca per enginyosos diàlegs, un humor tirant a absurd i una violència extrema que cap al final va tenyint la pel·lícula d’un to negríssim (Judith Vives, Capgròs i bloc Espaiisidor)
No és exagerat incloure aquesta irònica reflexió sobre la lleialtat, la redempció i el pes de la mala consciència en el llistat de les millors sorpreses de la temporada (Ferran Auberni, Time Out Barcelona)
(..) amb notables alts i baixos Martin McDonagh (..) debuta en el llargmetratge adaptant una de les seves pròpies obres (Quim Casas, Èxit)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l’article.
FOTO Brendan Gleeson i Colin Farrell, a A Bruges, de Martib McDonagh
CRÍTIQUES I RESSENYES.
Judith Vives (Capgròs i bloc Espaiisidor, 25.07.2008): Humor absurd, violència extrema.
Ferran Auberni (Sota Sospita): Escondidos en Brujas (****).
Ferran Auberni (Time Out Barcelona): Escondidos en Brujas.
Quim Casas (Èxit, núm. 86, suplement d’El Periódico): Qüestió d’accents [article sense enllaç].
El resultat es beneficia en primer lloc d’un trio d’actors amb “accent” i autèntica presència en pantalla (..) i d’una sèrie de situacions que comencen sent sòrdides i violentes per acabar derivant cap a un estil d’humor sense gaires prejudicis.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!