Agafada al vol

Som matèria. Els humans som de carn i ossos. Tal com un compost químic, ens podem descompondre en substàncies més senzilles. I alhora ens encercla una aurèola immaterial. Som també un concepte.

Si em fixo en totes les relacions personals que he anat teixint fins ara, arribo a la conclusió que no hi ha una regla fixa que explique per què tens afinitat amb una persona i per què amb una altra no hi pots. Tenim el relat de les experiències compartides, efectivament. Però, al capdavall, algun element difús acaba decantant la balança cap a la facilitat o cap a la dificultat en el tracte directe amb algú. Per això,  penso que, poc o molt, som com els compostos químics, fets de porcions minúscules d’altres substàncies, que s’atrauen o es repel·leixen amb les substàncies ínfimes de qui tenim al davant. Simplement, hi ha lleis ocultes que ens hi atansen o que ens en fan fugir.

En els llocs on has de cooperar amb altres persones es veuen de seguida com operen aquestes forces d’atracció o de repulsió. No ens costa gens identificar amb qui ens podem aliar a organitzar faenes junts i amb qui no ens oferirem mai voluntàriament per a compondre res. La intuïció ens guia. De vegades, no podem triar. La vida és dura i ens posa a prova. Però nosaltres tenim clares les nostres preferències. L’altre dia ho vaig verbalitzar: “Amb l’E. fem molta lliga“. I vaig fer xocar suaument els dos dits índexs ben estirats cap endavant per a il·lustrar aquesta expressió que vaig comprendre que no era familiar per a qui m’escoltava. “Que us aveniu, no?”. “Sí, que ens entenem molt bé”. I vam aprendre cadascú una cosa diferent: que no sabia que no se sabia, jo; que vol dir el que vol dir, l’altre.

Per descomptat, abans de començar aquesta historieta he remenat els diccionaris. I, en realitat, fer lliga està recollit a totes bandes: al DIEC2, al GDLC, al DCVB… M’agrada especialment la definició que n’ofereix el GDLC: “Associar-se per fer triomfar certs principis, per aconseguir un fi comú.” A més, si consultem el llistat de sinònims d’aquesta locució verbal que recull el Diccionari de sinònims de Softcatalà, quedareu parats: acordar, amistar-se, anar a l’una, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar i una pila més! Que tinga tanta competència potser ens explica que no es conega aquesta expressió a tot arreu. En tot cas, al País Valencià deu ser força popular perquè he trobat un web molt interessant que es diu justament així: Fem lliga!

Amics que veniu aquí per a llegir textos que incorren en el món de les paraules, si sou servits, a partir d’ara tingueu també a mà fer lliga. A l’últim, nosaltres som malabaristes de la llengua i la variació fa créixer l’espectacle.

—

Fotografia pròpia