Agafada al vol

Estimar, morir, créixer, viatjar, cuinar, treballar… són accions que compartim i que anomenem per tot arreu igual. En canvi, hi ha activitats que arriben a acumular diverses etiquetes ben dispars.

Tenia guardada la paraula capissó per traure-la aquí algun dia. Una de les meues amigues de tota la vida me la va proposar, perquè la sent i la fa servir a l’hora del pati quan els xiquets volen embrutar-se i despentinar-se amb jocs de veritat.

Capissó només apareix al DCVB, com a sinònim de tombarella. I, ves per on, l’altre dia va sorgir també en una conversa de Twitter en què vaig descobrir tres maneres més de referir-se a aquest moviment: si en tortosí diem fer un capissó, en valencià diuen fer un volantí i, en nord-occidental, fer la figuereta.

De fet, al Diccionari de sinònims d’Albert Jané trobem una altra bona colla de propostes per expressar aquest mateix gest:

I, entre tot aquest grapat d’opcions, no hi apareixen cap de les tres que havíem compartit tuitejant. Però aquí no s’acaba la cosa. Remenant una mica més, he trobat una requesta que van fer les de l’Optimot per recaptar diferents maneres de referir-se a aquest saltet tan atrevit i resulta que en van arreplegar un fotimer: si no em descompto, trenta-quatre!

Hi deu haver cap més acció que, en la nostra llengua, tinga un nombre tan espectacular de maneres de referir-s’hi? Què ho deu fer que ens haguem embalat tant a l’hora de parlar de tirar-nos per terra i fer l’animal?

La llengua sempre contindrà misteris.

—

Fotografia de Javi