Agafada al vol

Som les paraules que diem

30 de març de 2013
3 comentaris

Botja

Inventem noms per a les coses que hem de designar. Incorporem sovint paraules noves al nostre repertori personal i al que compartim tots plegats, perquè el món s’expandeix i ens arriben objectes i conceptes que desconeixíem abans que algú els incorporés a l’entorn en què vivim.

Patata va arribar al segle XV a Europa i kiwi l’hem popularitzat al segle XX. Les paraules viatgen arrapades als núvols i fan tombs per tota l’esfera terrestre. O bé agafem la caixa d’eines de la nostra pròpia llengua i amb un lexema i un sufix muntem un mot nou: oratori, per exemple.

Però què passa amb aquelles andròmines que els nostres predecessors coneixien i manipulaven i el nom de les quals sortia a diari a les seves converses però que ara han desaparegut de la nostra vista? Les hem perdut. Tenim dificultats per retrobar-les quan les volem recordar o simplement no sabem quina etiqueta exacta correspon a una imatge o un record esporàdic.

Ahir era Divendres Sant. Segons la tradició popular, si aquest dia culls timó, no perd la flor i es conserva en bon estat durant tot l’any. El timó, conegut també com a farigola o frígola, és una de les plantes que encara reconeixem amb facilitat quan anem a passejar per la muntanya. També el romer o romaní és una planta popular. Fins i tot, l’argilaga, la ginesta, el vesc o l’esbarzer.

Ahir vam fer una excursió de sis hores muntanya amunt i muntanya avall. Vam tenir sol al matí i després pluja abundant i després una mica més de sol. Les olors de primavera brollaven de totes les mates florides dels costers.  L’espectacle que ha fet possible aquest març inestable perdurarà a la nostra memòria. De tota la colla de caminaires, n’hi havia tres que anaven arreplegant flors per guarnir i plantes per aprofitar.

Gràcies a això, avui reconec l’estepael marfull i la botja. Però al pom de flors de la meva amiga hi havia dotze classes de mates florides i d’algunes ningú no en sabia el nom. Són etiquetes que hem perdut perquè no necessitem reconèixer-les, perquè no ens són útils. I la utilitat traça la línia que separa el que recordem del que aboquem a l’extinció.

En un gerro de flors salvatges hi haurà botja durant uns dies. Per això, la botja ha ressuscitat a la vida de les paraules que coneixem.

Imatge de la Viquipèdia

Toixonet
04.02.2018 | 7.37
Batall
20.08.2018 | 8.03
Fou
01.07.2013 | 10.05

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Retroenllaç: Arítjol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.