Barranc

A ulls dels especialistes, les diferències s’aguditzen. Qui no entén en un àmbit molt concret del saber funciona amb unes nocions vagues, amb paraules sovint intercanviables amb altres de semblants. A ulls dels especialistes, abunden els sacrílegs.

Dijous vam fer una bonica excursió amb una amiga. Teníem cita a les quatre de la tarda perquè ara el dia se’n va a dormir més prompte, però vam acabar sortint una mica més tard. Vam travessar el pont que ens enviava pels camins entre vinyes sense rumb preestablert. Anàvem xarrant. Respirant la humitat de la terra que desgrana els ribassos i fa créixer ufanoses totes les herbes que no tenen amo. Caminàvem i parlàvem. Aquest era el pla. I vam anar resseguint camins que ens allunyaven del nucli. Al cap d’una hora bona, vam decidir guiar-nos per les roderes de tractor marcades a la terra tova, però vam fer cap a la vora d’un cingle damunt d’un barranc que no podíem travessar. Vam fer mitja volta i vam tornar a la sendera que ens va portar a un petit nucli de cases on -per casualitat- vam trobar algú que ens va atansar fins a casa. Fosquejava.

Gràcies a aquesta aventura, vaig adonar-me que al meu poble garrafenc ningú no parla de barrancs. Aquí hi ha tres rieres i un torrent. En canvi, al meu poble ebrenc, només tenim barrancs: nou, en concret. I un riu inigualable, és clar. He tingut curiositat per comprovar si es tractava simplement d’una diferència dialectal o bé si al darrere de cada mot s’hi amagava un accident geogràfic de característiques distintes. No ha estat fàcil arribar a una conclusió. Segons el Diccionari de sinònims d’Albert Jané, torrent i barranc serien equivalents però també ho serien torrent i riera. Davant d’això, he anat a buscar ajuda a altres fonts. Segons la Viquipèdia, en hidrologia un barranc i un torrent serien denominacions sinònimes. Ara bé, una riera i un torrent difereixen bàsicament en el cabal d’aigua que arrosseguen quan plou; porta més cabal una riera que un torrent.

Per tant, sembla que la raó per la qual al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya apareixen barrancs al sud i, per contra, torrents al nord és atribuïble simplement a la variació dialectal. A part d’això, per a la gent del meu dialecte, de rieres, no n’hi ha. Deu ser que allí no hi plou tant.

Fotografia de TAL Oriol

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *