Has eixit amb amigues i t’asseus discretament, en un racó de l?ambient mires i mires, els teus ulls no troben acomodació, encara perdura la tensió del conflicte pretèrit, hi ha un lleuger somriure pel qual adivinem tu i jo que ara és present i demà serà futur, d’alguna manera tot ja ha passat, però els
Que visquen els teus muscles de pell iridescent ! (veig que els adornes amb un tatuatge sinuós) ; em mires als ulls i sé la mesura del teu plaer: t?avorreix l?ambient i necessites un home xarrador; tu mateixa xarres pels descosits però t?ofeguen lentament lletres musicals cantades per trapatroles trobadors : al teu pit hi
François Villon és el poeta-bandit que desafia les lleis per a sobreviure com saquejador, en les incerteses vitals de la França del segle XV: es veu obligat a viure enmig d’aventures marginals entre les que consta una acusació d’assassinat. ¿És botxí o víctima dins una societat brutal i inestable? Però abans de convertir-se formalment en
Una cosa resulta meravellosa en la prosa d?Adolf Salvà: sap escenificar de manera agradable i explicativa les frases subordinades. Nombrosos escriptors ens recorden que allò més difícil a l?hora de construir sobre el paper una frase llarga és aconseguir que siga sostenible, que no es despedace de manera aleatòria i que fluesca plàcidament
1.- És evident que la cara del Papa està desencaixada.2.- Està tan desencaixada que resulta impossible trobar-li una foto amb el somriure pacífic o amable per fer-ne la promoció en els milers de cartells exposats arreu del País Valencià.3.- Atesa la seua particularitat d’estrenyiment i autorepressió, la cara del Papa és ideal per a que
SOBRE UNA NOTÍCIA MENOR DE SOCIOLING?oeÍSTICA "quan entren en decadència, els Estats desenvolupen prodigiosament el seu aparell jurídic" Jaroslav HASEK, Història del valerós soldat Schweijk El digne Fiscal General de la República de les Lletres passejava – enèrgic–pel seu despatx blau i immens; en palpar l’expedient de Llengües d’Ús en Retrocés va dir-se: "Calen estímuls
1.- Podem parlar a fons del referèndum de l’Estatut de Catalunya: és un tema obert i que interessa a molta gent. 2.- A ben pocs se’ls ocorre preguntar-se què ocorre amb l’Estatut del País Valencià (àlies Estatuto Balenciano), quines seran les seues aplicacions i quines implicacions tindrà. Ni tan sols als valencians més conscients! 3.-
La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià convoca el Segon Concurs de Micro-Poesia “Jaume Roig” per a promoure l’ús literari del valencià. L’única modalitat lingüística d’aquest concurs és: català-valencià-balear. El termini de recepció d’originals és entre el 15 de juny i el 20 de setembre de 2.006.Cada concursant participarà amb un micro-poema
Un autor el seleccionem pel seu punt de vista, l’estil el captem i el ponderem molt més tard; el punt de vista exterior (¿què representa eixa persona per a mi? ¿m’identifique prou amb els seus papers socials?) i el punt de vista interior (¿des de quins valors enfoca els temes? ¿allò que diu forma part
Avui divendres, Recital Poètic de Lluís Alpera a Callosa d’en Sarrià Dins la 5a. Edició de les Jornades del Llibre, A les 20:00 hores en la Casa Municipal de Cultura "Jaume Pastor i Fluixà" Consulta aquesta notícia en: http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1712&pIdSeccion=16&pIdNoticia=522716 Programa Jornades del Llibre: http://www.callosa.es/Ficheros/PROGRAMA%20JORNADES%20LLIBRE%2006%20ANT.pdf
L’amic Lluís Català m’acull en el seu despatx del departament de sociologia de la Universitat d’Alacant. Dinem a sa casa un senzill i suculent arròs amb verdura, mentre seguim desgranant qüestions d’actualitat (incloent els tafanejos habituals–si el Pais Valencià és alguna cosa, aleshores és, sobretot, un gran país de tafanejadors). Em descobreix la seua passió
Torne d’un Congrés sobre la poesia de Vicent Andrés Estellés, celebrat al poble de Teulada (comarca de la Marina Alta). Les ponències es succeeixen previsiblement engrescadores. Emili Casanova ens dona dades estadístiques de la quantitat de lèxic que utilitzen alguns poetes catalans i valencians importants del segle XX. Dominic Keown descabdella el fil d’Ariadna de
Quan es va posar de moda que tothom parlara bé de Terra Mítica — en aquells mesos en que s’informava públicament del projecte pràcticament tots els dies– amb elogis incondicionals i desmesurats, hi havia unes quantes persones que no estàvem satisfets amb les expectatives econòmiques irreals ni amb les condicions injustes de l’operació:
En una de les seues narracions, Bernardo Atxaga ens conta com una colla reduïda de gent gran es troba tots els dies en el mirador situat en la part alta d’un poble: des d’allí observen els camps que els més joves llauren, l’anar i tornar de tractors, els moviments que marquen el ritme de
Fa temps que dic que un bon polític ha de tenir un llarg currículum de dimissions, una relació de càrrecs que ha abandonat airadament perquè no li deixaven desenvolupar el seu ideari i pràctiques polítiques; recordem que l’acció escènica és contingent i ambivalent, mentre el submón narcissista de les idees i les actituds és redó