Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
DICTAMEN SEMIÒTIC SOBRE L’EXPRESSIÓ FACIAL DEL PAPA RATZINGER (Lletres de Batalla)
2.- Està tan desencaixada que resulta impossible trobar-li una foto amb el
somriure pacífic o amable per fer-ne la promoció en els milers de cartells
exposats arreu del País Valencià.
3.- Atesa la seua particularitat d’estrenyiment i autorepressió, la cara del
Papa és ideal per a que els nostres còmics en facen la corresponent paròdia (el
Vaticà li ho ha posat molt fàcil a Xavi Castillo: Show must go on!).
4.- Si jo tinguera fills, segurament els meus plançonets s’entretindrien
més observant les contorsions dels rèptils d’un zoològic que les gesticulacions
del Papa Ratzinger, sempre i quan eixes dues activitats no siguen ? en el
fons– el mateix.
5.- Coneixem teòlegs i
jerarques de l’Església que inspiren valors cristians a través de la seua cara,
com per exemple el bisbe Casaldàliga, que transmet una convicció ferma i justa,
però el Papa Ratzinger ens recorda a un pobre Falstaff borratxo que pretén
seduir-nos per un camí caducat amb la gran mentida de la seua presència
contradictòria.
6.- És important aquesta connexió: desestructuració de la mirada, llavis
asimètrics, galtes inhumanes i engany ideològic.
7.- Si llegim els seus textos originals, ens adonem que el Papa Ratzinger té
molta mala hòstia per analitzar el món d’avui en dia.
[Hi ha més…]
8.- No té sentit dir-li "intel·lectual" perquè llegesca i escriga
molt; no deixa de ser un erudit que no es qüestiona els valors essencials: no
s’ha atrevit a saber les raons últimes del discurs de la seua institució, sino
que ha dedicat el seu esforç racional per a tancar portes i files al voltant de
la concentració de Poder en la seua persona. Molta racionalitat instrumental
i nul·la racionalitat final, per dir -ho a la manera del seu
compatriota Max Weber, fundador de la sociologia alemanya.
9.- Al Papa Ratzinger no li interessa interpretar el món tal com és ni oferir
alternatives de solució a les inquietuds i necessitats de les persones; només
li interessa que el vaixell de l’Església sobrevisca aferrissadament al
temporal de laicisme, actiu i passiu.
10.- Es comporta com un home-institució, egocèntric i partidista, més aïna que
com un lider compassiu i carismàtic, obert a la vida.
11.- El Papa fa olor de resclosit: és un alemany pudent i
excessivament casolà que no ha comprés encara que els mediterranis ?oeno eixim al
carrer per a mirar, sinó per a que ens vegen? (Joan Fuster).
12.- Té l’actitud fonamental d’un seminarista enfervoritzat i llepaculs que
respecta al màxim els dogmes, en comptes de posicionar-se amb art a favor de la
gent que pateix.
13.- Al segle XXI és possible i viable que el més impresentable dels cardenals
esdevinga un Papa aclamat per les multituds: hi ha gent per a tot! Estimeu-lo
molt, perquè ell ja fa temps que té totalment obscures moltes zones importants
del seu propi cor. Si Dante Alighieri ressuscitara, el retrataria a l’Infern
allargat en terra amb la cara contra l’arena. Eixa és la seua posició semiòtica
habitual: per això és tan lleig i ha envellit cruelment amb la fe tan corcada.
14.- Als milers de cartells de difussió sobre el desembarc
faraònic del Papa a València, hi ha dues fotos: Ratzinger somrient patèticament,
gairebé sardònicament, amb pèssim esforç i la imatge destacada d?una xiqueta
amb el rostre malgirbat: encara no ha aprés a dominar-se espontàniament els
musculs facials. Això és un insult a la infança: els publicistes han
seleccionat una foto d?una xiqueta per tal de què esdevinga metàfora tendra de
la desestructuració facial.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!