Bloc de notes del nét del Tardà

El Govern espanyol rebutja tramitar la denúncia presentada el passat mes de juny per quatre organitzacions socials i jurídiques, en què demanaven que s’investigara la presència de material militar venut per Espanya al Marroc en el Sàhara Occidental.

La resposta apareix firmada l’1 de juliol del 2011 per Alfredo Bonet Baiget, president de la Junta Interministerial Reguladora del comerç exterior de material de defensa i doble ús. La denúncia va ser presentada per JUSTÍCIA I PAU, l’Associació Espanyola per al Dret Internacional dels Drets Humans, CEAS-SAHARA i l’Observatori de Drets Humans de Castella La Manxa per al Sàhara Occidental.

En essència, la negativa pretén escudar-se que s’està tramitant un judici, el procediment judicial 285/2010, seguit davant de la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administratiu de l’Audiència Nacional.

Encara que la negativa no sorprén, per tal com s’ajusta a la tradicional actitud del Govern d’opacitat i falta de transparència en tot allò que té a veure amb el destí de les nostres exportacions en matèria de Defensa i, molt especialment, en el cas del Marroc; i l’ús que, de les dites armes, se’n fa al Sàhara Occidental, el que sí que sorprén és l’absència de pes dels arguments amb què pretén justificar-se Dita arbitrària decisió.
Des del moment que indegudament es qualifica la denúncia presentada com realitzada en l’exercici del dret de petició, a l’empara de la Llei 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del Dret de Petició, queda clar que la finalitat del Govern en respondre d’aquesta manera no és una altra que la d’eludir tota actuació que l’obligue a investigar i fiscalitzar si el material que apareix en el vídeo gravat al febrer passat en al-Aaiun –i que s’aportava junt amb la denúncia– es correspon amb els vehicles d’alta mobilitat tècnica VAM TAC, la venda dels quals va autoritzar el Ministeri de Comerç al Marroc durant els anys 2008, 2009 i 2010.

Pretendre evitar una investigació, com la que se sol·licitava en la denúncia, emparant-se en el fet que hi ha un procediment judicial en curs seria completament irrisori de no ser perquè ens trobem davant d’una ocupació militar il·legal que es prolonga durant més de 35 anys i que ha produït milers de víctimes. Amb la negativa a investigar es pretén impedir que es conega oficialment si els vehicles que Espanya va vendre s’estan utilitzant efectivament per a reprimir a la població sahrauí, contribuint d’aquesta manera a què El Marroc consolide la seua presència i dominació militar sobre un territori i una població que no li pertany i sobre els quals no ostenta dret ni cap legitimitat.

No hi ha cap raó jurídica que impedisca iniciar la investigació. Les entitats que la van presentar no són part en procés judicial 285/2010, seguit davant de la secció quarta de la Sala Contenciosa Administratiu de l’Audiència Nacional. Els fets als que es refeerix la seua denúncia són posteriors a la interposició del dit recurs contenciós-administratiu i es troben relacionats, molt especialment, amb els esdeveniments descrits l’informe del Secretari General de les Nacions Unides al Consell de Seguretat (SC/2011/249), de data 1 d’abril del 2011. És a dir, amb el desmantellament violent del campament Gdim Izik i la presència de vehicles militars de procedència espanyola en la ciutat d’al-Aaiun durant el passat mes de febrer del 2011.

El 8 de juny del 2010, compareixia davant de la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats la secretària d’Estat de Comerç Sra. Silvia Iranzo Gutiérrez, per a presentar les estadístiques espanyoles d’exportació i material de defensa, d’un altre material i de productes tecnològics de doble ús, corresponent a l’any 2009. En la seua intervenció, i a preguntes de la diputada Sra. Rosa Diez, va respondre que “també planteja el cas del Marroc, on poden veure que l’exportació ha consistit en l’exportació de vehicles i camions, que no estan armats i que no estan blindats, en un número important, són 286 vehicles, i LA INFORMACIÓ QUE TENIM ÉS QUE AQUESTA EXPORTACIÓ NO S’HA DESTINAT, EN CAP CAS, A ALIMENTAR EL CONFLICTE, QUE HA CITAT S.S., AMB EL POBLE SAHRAUÍ.”

Els recents esdeveniments han demostrat que les explicacions donades llavors eren falses, El Marroc sí que utilitza les armes contra el poble sahrauí. No obstant això, quan es pregunta respecte d’això en seu parlamentària els corífers del Govern arremeten contra els que opinen el contrari.

El passat dia 16 de novembre del 2010, el portaveu de Defensa del Grup Socialista en el Congrés, Jesús Cuadrado, en contestar a les preguntes del diputat d’Esquerra Unida, Gaspar Llamazares, respecte a les vendes d’armament al Marroc, va defendre la venda d’armament al Marroc, Algèria, Tunis, Egipte, fent referència, cínicament, que no poden ser “Estats Desarmats”, perquè “això és un desastre per a les necessitats seguretat del nostre país”. Un mes després, el 17 de desembre, Muhammad Bouazizi es va tirar damunt un bidó de gasolina i es va botr foc, tot originant les revoltes a Tunis que van determinar la caiguda del règim del dictador (client-comprador) ben Alí.

Els fets han demostrat que El Marroc utilitza les armes que disposa per a atacar la població civil sahrauí, des de 1975 fins als nostres dies. Els greus esdeveniments viscuts a octubre-novembre de 2010 i el posterior increment de la presència policial i militar al Sàhara ocupat han acreditat que la seua trajectòria en el que es referix al respecte als drets humans no ha canviat.

La parlamentària del grup Esquerra Unida-Iniciativa Per Catalunya Verds, Nuria Ventura Puig, va presentar una pregunta el passat 16 de novembre del 2010 respecte a què garanties es van adoptar pel Govern espanyol per a assegurar que les armes que va vendre Espanya al Marroc durant els anys 2009 i 2010 no s’utilitzen en el Sàhara occidental violant els drets humans. El 21 de març, el secretari d’Estat d’Afers Constitucionals i parlamentaris responia que si se demostrara una utilització indeguda i no autoritzada dels vehicles ja exportats es procedirà a la suspensió o revocació de les llicències.

La trajectòria de les declaracions oficials indiquen que s’ha passat d’assegurar (juny 2010) que El Marroc no empra les armes espanyoles en el conflicte del Sàhara Occidental a exigir que es demostre una utilització indeguda i no autoritzada (març del 2011). Després (juliol de 2011), quan es contesta a la denúncia del passat mes de juny en què es demostra aqueix ús indegut, es pretén tancar el pas a qualsevol investigació, encara que siga per fets nous, argumentant –contra tota lògica jurídica– que a això s’oposa l’existència d’un procediment judicial en tramite davant de l’Audiència Nacional.
A l’octubre del 2010, tots els grups van votar per unanimitat al Congrés dels Diputats una proposta de resolució en què s’exigia un control mes estricte de la Llei 53/2007 per a exportacions d’armaments amb destinació a països preocupants. No obstant això, el passat 29 de març quan en el Congrés dels Diputats es pretenia tractar d’implementar i millorar la dita Llei per a facilitar l’efectiu control de les exportacions, el resultat de la votació va ser el de rebutjar aqueixa proposta de modificació.

Allò que és realment cert és que el Govern espanyol hauria de denegar l’autorització de venda d’armament al Marroc i revocar les autoritzacions concedides. L’ordenament legal disposa de mecanismes legals per a això. El passat 9 de març del 2011, el president del Govern es vanagloriava en el Congrés de la celeritat amb què Espanya revocava dues llicències d’armament que tenia pendents amb Líbia, acudint fins i tot a la suspensió cautelar, recalcant que les dites mesures s’havien iniciat fins i tot abans que el Consell de Seguretat o la Unió Europea haguera acordat mesures d’embargament en aqueix sentit. Per un costat, la revocació evidència que al seu dia van ser concedides indegudament, a més, haguera sigut prou difícil executar-les en les actuals condicions. El que sí que demostra aqueixa decisió és que els mecanismes legals que preveu la Llei permeten revocar les llicències, és fàcil i ràpid, si es té voluntat. La negativa a tramitar la denúncia demostra el contrari: l’actitud complaent amb El Marroc i l’abandó de les víctimes sahrauís de l’ocupació marroquina.

–
Publicat per Observatori per a Observatori aragonés per al Sàhara
Occidental el 7/16/2011 10:48:00 PM