Fa 48 anys, el 14 de novembre de 1975, es van firmar els Acords tripartits de Madrid, on tres països (l’Espanya, encara plenament franquista; el regne del Marroc, una teocràcia liderada per un descendent del profeta, i Mauritània una dictadura herència del passat colonial francès), d’esquenes a la legalitat internacional es repartien el territori de
Hui ha estat decretat el trencament de l’alto el foc que regia al Sàhara Occidental des de l’any 1991. Els sahrauís porten ja 45 anys esperant poder tornar al seu país, ocupat pel Marroc des d’un altre 14 de novembre, del 1975! Quan, Espanya, la potència colonitzadora, va vendre quatre xavos el territori del Sàhara,
El calendari ens recorda que la descolonització del Sàhara Occidental encara està pendent; la injustícia que encara pateix el poble sahrauí, amb l’exili, famílies separades pel mur, presos polítics, tortures…; el genocidi practicat pel Marroc, amb el vistiplau dels seus amics occidentals, encara no ha sigut ni aturat, ni investigat, ni els seus
Deu anys, i més, de dignitat Deu anys, i més d’ignomínia En aquests dies d’octubre novembre del 2020 es compleixen deu anys de la construcció i de la ulterior repressió, a sang i foc, d’un somni, d’un clam: el campament Gdeim Izic. El campament de khaimes que es va muntar a prop d’Al-Aaiun, la capital
En aquests dies d’octubre novembre del 2020 es compleixen deu anys de la construcció i de la ulterior repressió, a sang i foc, d’un somni, d’una esperança, d’un clam: el campament Gdeim Izic. El campament de khaimes que es va muntar a prop d’Al-Aaiun, la capital ocupada del Sàhara Occidental era un moviment pacífic de
És molt possible que el topònim no diga res a molta gent. Ací en teniu la localització. Ara que estem recordant que fa deu anys va ser muntant i, posteriorment, arrasat a sang i foc, el campament Gdeim Izic, el poble sahrauí torna a recordar al món que encara està pendent la seua descolonització. Malgrat
Ja ha arribat l’estiu, oficialment, el calendari i el termòmetre així ens ho indiquen, també. Tornem a queixar-nos de la calor… fa no res, algú la trobava a faltar! També trobarem a faltar la companyia dels xiquets sahrauís que ja haurien d’haver arribat aquest estiu als nostres pobles i ciutats. Uns xiquets que no vindran,
Al regne d’Espanya, on la separació de poders no és estrictament escrupolosa, el fet de veure com ara fa uns dies, el Tribunal Suprem espanyol na emés un dictamen, segons el qual, ni els sahrauís nascuts abans del 1975 -any de l’abandonament, per part del colonitzadors espanyols, del territori de la llavors colònia del Sàhara
Les campanyes d’acolliment de xiquets sahrauís, conegudes com a Vacances en Pau tenen, com tot, pros i contres. Es tracta d’una iniciativa que ja porta molts anys de rodatge (a la Safor, ja en són vint, d’anys). És un projecte solidari que permet que un grup de xiquets sahrauís puguen gaudir, acollits per famílies del
La segona edició del concert que va tindre lloc, l’any passat, a Bellreguard, tindrà lloc, enguany, a Oliva. Al poliesportiu, el dia 11 d’octubre, a partir de les 22 hores. Un concert organitzat per ACAPS la Safor, amb la col·laboració de les regidories de cultura i d’esports de l’Ajuntament d’Oliva. El cartell d’aquest any és
Una altra traició als sahrauís. Espanya força la repatriació dels cooperants espanyols que treballen als campaments de refugiats sahrauís de Tinduf. Durant els nous mesos que ha durat el segrest no hi havia la urgència de repatriar ningú. Ara, per què aquesta urgència? La retirada dels campaments és una part del compromís amb els terroristes
ACAPS la Safor, divendres va celebrar l’alliberament dels cooperants segrestats, ja fa quasi nou mesos, mentre treballaven als campaments de refugiats sahrauís. La colla El Rebrot i la colla de Dolçainers de la Safor-UPG es van afegir a la celebració, tot dedicant unes albaes als cooperants i al poble sahrauí. Hola a tots, Amics i
El dia 9 de juny, és marcat en roig en el calendari sahrauí. No és el roig de la festa, sinó el de la sang vessada per la llibertat del poble del Sàhara Occidental. És un dia dedicat al milers de sahrauís desapareguts, segrestats, torturats, i assassinats en nom de la cobdícia humana. Una cobdícia
Els espoliadors del territori del Sàhara Occidental no tenen prou amb endur-se les riqueses naturals del territori, també volen endur-se el mateix territori, l’arena. Al llarg de a història del món, totes les ocupacions d’un territori per part d’un altre país han estat motivades pel desig d’enriquir-se a través dels recursos que hi ha al
El segrest dels cooperants Ainhoa, Enric i Rosella -que ja dura més de quatre mesos- no para de generar episodis que, si no fóra pel caràcter dramàtic dels fets, podríem qualificat de colobrot esperpèntic. Recordem que, des del començament, hi ha detalls que són més que estranys: en primer lloc, al cap d’un temps de