El 20 de juny és un altre d’aqueixos dies, trists, del
calendari, que ens recorda que vivim en un món ple d’injustícies.
La història del món està infestada de conflictes, de
guerres, i de refugiats que han fugit, o que en fugen.
En dies com hui el nostre pensament se’n va cap a
països de l’anomenat Tercer món, allà situa els responsables de les massacres,
de les violacions dels Drets Humans. Però Espanya també és responsable d’una
d’aquestes crisis, d’una crisi de refugiats que dura ja més de trenta anys. Els
refugiats sahrauís, que van haver d’abandonar les seues cases arran de la
guerra d’ocupació que va provocar la “cessió” del Sàhara al Marroc.
Des de la transició i després de la mateixa, cap
govern espanyol no ha tingut la voluntat real de solucionar el conflicte.
Deixant abandonades més de dos-centes mil persones, a la seua sort, enmig del
més inhòspit dels deserts.
Algú, amb la consciència intranquil·la, em dirà que
açò no és cert, que s’estan ocupant dels refugiats amb no sé quants milions
d’euros, i bla bla… Però, els refugiats no requereixen diners, ajudes per a
continuar malvivint en els campaments, el que els cal, el que reclamen, és que,
en aquest cas, la metròpoli –Espanya, segons la mateixa ONU- s’encarregue
d’acabar un procés de descolonització que va deixar a mitges; el que necessiten
és que l’arrel del problema se solucione. Que puguen tornar, en llibertat, al
seu país, al Sàhara Occidental. Com va fer Portugal amb Timor Oriental.
Aquest estiu, milers de xiquets, víctimes innocents
d’aquest conflicte, visitaran els nostres pobles, i recordaran el govern i a
tots nosaltres que ací tenim un tema pendent de resoldre. Que és
responsabilitat nostra. Dels governs que no fan els seus deures (en nom d’un
interès general poc edificant); dels partits polítics que han usat el tema
sahrauí en benefici –propagandístic- propi; dels ciutadans que compren
productes robats en el Sàhara (tonyina, per exemple), dels militants dels
partits que no exigeixen a les seues cúpules coherència en aquest tema…
Espanya és firmant de la convenció de Ginebra per als
refugiats. Abans de promoure campanyes de difusió, de sensibilització sobre el
tema hauria de fer els deures! Mentre no ho fa, els amics del poble sahrauí
continuarem treballant perquè aquesta xacra desaparega del mapa.
Us adjunte un enllaç a un vídeo del youtube, perquè us feu una idea de com hi viuen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!