BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
Catalans, endavant!
No ens podem rendir de cap manera!
Mai ens rendirem! Hi som, som-hi,!
La teoria del formatge de la Independència per aquest 2023 que començarà tot seguit.
Abans d’acabar aquest 2022 i apunt de començar el 2023, perquè de cap manera ens oblidem del Mandat del 1r d’octubre del 2017 i de la DUI catalana que encara hem de completar, cal que siguem clars i valents com aquest funcionari mallorquí que s’ha encarat amb fermesa en la defensa de la seva llengua, que també és la nostra.
Així el que torno publicar ací, ja publicat altres vegades, no és sols una teoria, és una paràbola, una imatge motivacional del que vivim, del que defensem, del perquè lluitem, del compromís del Poble Català expressat solemnement per un Referèndum d’Autodeterminació, el del 1r d’octubre de 2017, guanyat amb un 90% de “Sí” (afirmatiu) a la pregunta “vols un estat català independent en forma de República?” i una participació pel cap baix del 43% del cens electoral, sense comptar els vots robats per la policia espanyola a cops de porra.
No! no és cap broma, aquest Mandat, expressió del Dret de Decidir de tot poble, en aquest cas del poble dels catalans, només pot ser revertit per un altre Referèndum vinculant, clarament expressat i votat.
Cal que quedi ben clar i que ningú ho dubti que un Referèndum no és una imposició sinó una votació democràtica basada en els resultats d’un 50% dels vots + 1.
Empresonaments, judicis farsa, ara la taula farsa, repressió, multes, inhabilitacions, destitucions, … això sí que és una imposició i una sèrie de violències amb el consentiment i la complicitat per acció o omissió d’una part del poble contra l’altra part del poble, i per més gravetat encara és que són actituds, dels qui viuen a Catalunya i no van anar a votar en aquest Referèndum d’Autodeterminació vinculant, arrenglerades amb les forces d’ocupació espanyoles a Catalunya.
El Poble de Catalunya no pot acceptar cap acord de cap taula farsa i incompleta, ni d’un govern que incompleix repetidament els compromisos electorals pels quals va ser escollit.
Junts per Catalunya, per evitar dubtes, s’ha de desmarcar públicament d’aquests acords d’aquesta taula farsa, acords que ER va voler signar en nom de l’actual govern amb els representants espaÑols asseguts a l’altra banda d’aquesta taula entre altres causes perquè en ella ni es parla, ni es defensa, ni es reivindica L’1-O i la DUI del 27-O de 2017.
Aquesta és doncs la Teoria i imatge motivacional que abans us he esmentat:
TEORIA DEL FORMATGE DE LA INDEPENDÈNCIA
De moment, la Independència és com un formatge partit en dos.
La primera mitja part és tot el bo, que no és poc, que ja tenim des del 1r i el 27è d’octubre de 2017, el Mandat d’Edificar la República Catalana Independent, i el fet d’haver-la ja declarat, és el mig formatge que ens fa catalans lliures dins i fora del trist i permanent esclavatge. És un formatge que ens el podem menjar cada dia i cada moment, aquell esperit de quan et lleves i veus el nou dia que tens per davant i exclames:
“Sóc català lliure! res del que pugui passar em farà trontollar en la meva determinació de ser-ho i viure-ho”
i
“Som un Poble que de sempre i més concretament ara, malgrat tot, caminem cap a la Independència, caminem vers la plena Llibertat”.
La segona mitja part d’aquest formatge, paràbola i imatge motivacional, representa i és tot allò concret que hem de fer i hem de construir per tal de fer efectiva la nostra plena independència; per a tots nosaltres també és el sentiment de frustració i fracàs de no haver pogut concloure-ho encara; per als que pateixen la represàlia directa és molt més dur i feridor, sols els pot quedar la profunda convicció de ser defensors directes de la terra i la llibertat, com Xirinacs, com Mandela, com Luter King, com John Adams, com Woodrow Wilson, … “Benaurats aquells que són perseguits per causa de la Justícia” digué Jesús de Natzaret dalt la Muntanya, en el mític discurs de les Benaurances. O com deia el recentment finat Pere Casaldàliga, des de la selva del Mato Grosso, “és l’hora dels Pobles”.
També, cada dia i cada moment, ens hem de menjar aquesta amarga segona part, junt amb Hong Kong, junt amb el Tibet i el Kurdistan, junt amb la Selva Amazònica i els Pols sud i nord, … i ara també Ucraïna, Crimea, Donbass, … ai las!
Aquesta lluita ens esperona i ens ha d’esperonar a ser més lliures i més catalans cada dia, allunyar-nos més i més dels enemics de la nostra Terra, dels enemics de la nostra Llengua i dels enemics de la nostra Independència.
Per això, per completar tot això, per anar reblan el Mandat que nosaltres ens vam atorgar a nosaltres mateixos, cal que ens censem tots com a ciutadans de la nova República Catalana Independent, de fet censar-nos al Cens del Consell de la República (CdR) i a més, d’esperit, reafirmar així el nostre vot, aquell del 1r d’octubre, no deleguem als polítics la tasca d’independitzar-nos, aquests no, amb ells esdevé impossible, caldrà que votem gent més ferma i veritablement compromesa amb la Independència del nostre Poble, aquests, els polítics, ai las! han fallat. Tampoc perquè hagin fallat no ens hem de fer enrere! També ells poden renàixer i reeixir.
ARA MATEIX:
No defallim, els terratrèmols del 14F, dels indults i de tot el que per sorpresa nostra arrosseguen, tot això passarà!
Prou sabem que les institucions catalanes autonòmiques són presoneres d’Espanya, però la voràgine dels esdeveniments ens descol·loca i ens hem de tornar centrar. Els indults no són la fi del món i la lluita per l’alliberament de Catalunya continua. Esquivem la temptació, no jutgem als altres, tornem-nos aixecar. El Mandat es viu, República Catalana Independent …, qui s’ho creu que algú l’ha enterrat o l’enterrarà? Serà endebades!
Honor, respecte i admiració pels qui pateixen, han patit i patiran per causa de la Llibertat de Catalunya!
Catalans! que res no ens faci oblidar ni un segon el Mandat del 1r d’octubre. Som ací per a la Independència urgent, no ho oblidem.
Mantinguem viva la flama, continuem i incrementem les nostres tasques d’alliberament nacional, fem que llueixin les estelades i fem que la paraula INDEPENDÈNCIA ressoni per tot arreu, de forma contínua i persistent.
“La INDEPENDÈNCIA és llibertat”, “La INDEPENDÈNCIA és vida”, “La INDEPENDÈNCIA és Catalunya”, …
Il·lusionem-nos, coordinem-nos, enxarxem-nos sobre el territori, entrenem-nos per quan arribi el moment oportú i necessari. Fem-ho per trencar aquell “no hem sabut organitzar-nos” o qualsevol vençut “no podrem” o qualsevol anàlisi erroni “no hi ha res a fer”.
Ara és urgent, com solem dir i com ens va ensenyar Joan Fuster: “o ara o mai” !
Catalunya no nega als altres.
Catalunya s’afirma com Nació lliure entre el concert universal de les nacions que han d’ésser respectades i lliures.
Tots, els catalans lliures, necessitem mobilitzar-nos junts com l’oxigen que respirem!
Reafirmem el Primer d’octubre, completem la DUI del 27 d’octubre de 2017, enxarxem-nos al territori, i aquest 2023 que ara començarem preparem la Llista Cívica com van fer els Països Bàltics.
Disposem-nos organitzar i participar, com a pas previ, la Conferència Nacional de l’independentisme a la qual l’ANC i la seva Presidenta Dolors Feliu i el seu vicepresident Jordi Pessarrodona ens convoquen.
Bon 2023!
Visquem la Llengua, la Nació sencera i la Independència, són indestriables!
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC.
PS1: Reafirmem l’1-O, completem la DUI, implementem la Independència!
PS2: https://www.vilaweb.cat/noticies/per-mallorca-ens-ix-el-sol-i-fan-callar-els-guardies-civils/
PS3: Una altra via que hem de tenir apunt i preparar…
Un Bon Any Nou 2023
Al CdR ja hi som censats 103.028 catalans lliures, ciutadans de la ja Incipient República Catalana Independent.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Visquem la Llengua, la Nació i la Independència, són indestriables!
Jordi Martí
26.12.2022 | 12:20
Per viure en català cal parlar català, arreu i amb tothom, amb cordialitat i pedagogia. El mateix impuls que sentim nosaltres per canviar de llengua, l’acabaran sentitn els qui no parlen català encara.
Què fa un castellanoparlant normalment? Parlar castellà arreu i amb tothom sense cap problema, oi? Aprenguem-ne, doncs.